Des del passat 6 d’agost de 2012 s’estan duent a terme nous treballs arqueològics al solar ocupat pel Mercat de Sant Antoni, entre els carrers Comte d’Urgell, Manso, Comte Borrell i Tamarit, al districte de l’Eixample. Aquesta nova fase d’intervenció ha suposat el rebaix general d’entre 2,5 i 3 m de fondària de tota la superfície del mercat, i estan sent dirigit per l’arqueòleg Emiliano Hinojo García (CODEX-Arqueologia i Patrimoni). Les estructures de l’antic Mercat de Sant Antoni estan sent conservades, per tal d’integrar-les dins del nou espai resultant, que s’emmarca dins del Projecte d’Execució de Remodelació del mercat de Sant Antoni, i que contempla la construcció de tres plantes soterrades. Les zones d’excavació es corresponen als espais dels patis oberts (Borrell, Mansó, Tamarit i Urgell) existents entre les diferents ales del mercat, així com l’interior de les quatre ales o galeries que conformen l’edifici.

Les intervencions realitzades aquests darrers mesos han permès documentar l’evolució d’aquest espai entre els segles I  i XIX.

Històricament, el mercat s’aixeca on hi havia emplaçat el baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu (fossat o vall, contraescarpa, camí cobert i glacis). Aquest, ubicat en el tercer recinte de la muralla que tancava la part oriental de la ciutat, es construí davant de l’antic Portal de Sant Antoni, que s’obria a l’extrem del carrer del seu nom i damunt de l’antiga Via Augusta, la qual, pel costat del riu Llobregat, s’endinsava dins la ciutat vella per la Porta  de la Boqueria i fins al Portal Nou. Cap a mitjan del segle XIV, simultàniament al tancament del recinte per la part oriental de la ciutat, es construeixen els trams que porten del capdamunt de La Rambla fins al portal dels Tallers i d’aquest fins al portal de Sant Antoni. Aquest darrer va esdevenir la construcció més rellevant d’aquest sector de la fortificació, convertint-se en la porta triomfal de la ciutat de Barcelona o accés principal de reis, prínceps i ambaixadors, degut a la seva situació en el camí que venia d’Aragó. El portal de Sant Antoni, que rebia el seu nom per l’existència d’una capella als seus voltants sota l’advocació d’aquest sant, es trobava flanquejat per dues torres de planta poligonal: la de Sant Urbà, situada a la dreta, i la de Sant Ivó, a l’esquerra.

A mitjan segle XVII, dins del marc del conflicte amb França iniciat el 1635 i com a conseqüència de la Guerra dels Segadors (1640-1652), es continua amb les reformes del recinte emmurallat iniciades a principis de segle, principalment amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, a partir de l’any 1644, o el de Santa Madrona, al 1647.

Durant el segon quart del segle XIX i com a conseqüència del creixement demogràfic de la ciutat relacionat amb el procés d’industrialització, les muralles foren enderrocades el 1854. El baluard de Sant Antoni fou enderrocat parcialment entre els anys quaranta i cinquanta, conservant-se només la meitat sud on s’edificà una nova caserna per l’aquarterament de 130 homes d’infanteria i pavellons per oficials. Aquesta reforma va permetre l’obertura d’una sortida directa de la ciutat des del carrer de Sant Antoni Abat, anomenada carretera de Madrid. Aquesta via es mantingué en funcionament fins l’any 1871, moment en el qual, segons el projecte d’urbanització d’ Ildefons Cerdà contemplava la idea de destinar una illa sencera per construir-hi un centre de proveïments als voltants de la porta de Sant Antoni. No va ser fins al 19 de juliol de 1871 quan el consistori municipal va aprovar el projecte de construcció del nou mercat. L’obra, dissenyada per l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, es va realitzar entre els anys 1872 i 1882 essent el primer mercat situat fora del recinte emmurallat, poc temps desprès del seu enderrocament.

Els treballs arqueològics duts a terme en els darrers mesos han permès documentar part del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu, com seria el fossat, la contraescarpa i el seu camí cobert, a més d’un tram del traçat de l’antiga carretera de Madrid, que únicament va funcionar durant uns escassos 25 anys, i que es documenta al pati de Manso i Borell, així com a l’ala que separa aquests dos patis. Tanmateix, també s’han documentat dos masos extramurs, un del segle XIV i un segon dels segles XVI-XVII, a més de les restes d’un tram de via romana altimperial (S.I dC).

-El baluard de Sant Antoni:

En relació amb el baluard de Sant Antoni, més en concret amb la seva contraescarpa i el fossat, s’ha documentat un col·lector de grans dimensions, realitzat amb una caixa de grans blocs de pedra treballada de més d’un metre d’alçada, i cobert amb lloses rectangulars molt ben treballades de més d’un metre de llargada. Aquesta estructura presenta una orientació d’oest a est, amb una forta pendent vers al baluard, que fa evident que aquest conducte abocava aigües netes des de l’exterior de la ciutat vers al fossat de la muralla, tot i que es desconeix quina funció tindria aquesta aportació d’aigües netes, atès que estaríem davant d’un fossat sec. La seva construcció semblaria ser contemporània a la de la pròpia contraescarpa, i posterior al mas del pati de Comte Borrell, ja que aquest col·lector escapça part de les estructures del mas. Fins a la finalització dels treballs arqueològics no es podrà definir la seqüència estratigràfica, però tot fa pensar que aquest col·lector formés part del sistema defensiu de la contraescarpa, tot i que posteriorment, en un moment indeterminat de funcionament del fossat, aquest col·lector es va clausurà.

-Un mas del segle XVI

Paral·lelament, els treballs al pati que confronta amb el carrer Comte Borrell, han permès posar al descobert un important conjunt d’estructures relacionades amb un edifici o mas de finals del segle XVI fins a la dècada dels 40 del segle XVII, moment en el qual fou enderrocat per tal de construir el nou baluard de Sant Antoni. Tot aquest territori, abans de l’ampliació del sistema defensiu de la ciutat de Barcelona, tenia una clara vocació agrícola, amb l’existència de parcel·les de terra i horts, que s’articulaven a sengles costats del camí del Llobregat, amb la presència d’edificacions o masos agrícoles, així com pous, aljubs, sèquies i sènies.

Respecte al mas documentat, de moment s’ha pogut establir dues fases constructives a partir del segle XVI, moment en el qual sembla que es basteix un primer edifici de planta rectangular del qual s’han documentat tres dels quatre límits o façanes. D’aquests, el situat al cantó sud-est presenta una obertura o porta que permetia accedir a un camí o via de comunicació exterior al recinte o parcel·la on es situa l’edifici. L’interior de l’edifici conserva un total de quatre àmbits o compartimentacions dels quals desconeixem, fins al moment, la seva funcionalitat, tot i que algunes d’ells tenen un clar caràcter residencial.

Cap a finals del segle XVI l’edifici s’amplia en direcció nord-oest, aixecant noves dependències, que alteren mínimament l’orientació de la construcció original. Aquesta ampliació correspon a quatre murs o sòcols que, a l’igual que els murs perimetrals de la finca, presentaven un alçat o parament de tàpia.  A l’interior també es documenta un total de quatre àmbits. Entre el material recuperat en l’excavació d’aquests destaquen les produccions de ceràmica blava de Barcelona, així com fragments de produccions amb reflexos metàl·lics, que ens permeten establir aquesta cronologia.

Situades a l’exterior de l’edifici, concretament a la part central del pati del Comte de Borrell, trobem un conjunt d’estructures: tres dipòsits de planta rectangular, una sèrie de canalitzacions annexes, una bassa de grans dimensions, el fonament d’un mur perimetral relacionada amb aquesta última, dos basaments, un encaix i un nivell d’ús. Funcionalment, la distribució de totes aquestes estructures permet dibuixar un conjunt de caire hidràulic per contenir i aprofitar l’aigua, com és la presència d’una sínia. S’han localitzat dos basaments fets amb pedra de planta rectangular que servirien per aguantar les estructures de sustentació de l’eix que engranava amb la roda vertical que movia la cadena amb els catúfols, així com l’espai on l’animal donava voltes i una pedra circular amb un encaix per ubicar el pal horitzontal de la sínia.

La parcel·la de terra o finca on es situa la construcció principal presenta dos murs de tancament o perimetrals que, ambdós orientats en sentit NE-SW, es troben separats per una distància d’uns 45 metres . El primer es situa a l’extrem nord-oest del pati del carrer Comte de Borrell i, el segon, el trobem al cantó sud-oest d’aquest mateix espai i es perllonga vers l’interior de la nau sud.  Com ja s’ha comentat, les parets o alçats d’aquests murs o sòcols es va obrar amb tàpia, és a dir, capes de terra pastada i morter de calç revestits per ambdós paraments amb una capa de morter.

A l’extrem sud-est del pati del Comte de Borrell i de l’interior de la nau sud del mercat, trobem les restes d’un camí o via de comunicació orientat en sentit NE-SO, el camí del Llobregat. Al costat nord es troba delimitat pel mur de façana i tancament de l’edifici principal del mas, i al costat sud, pel mur perimetral d’una altra parcel·la localitzada a l’interior de la nau sud. Procedent segurament del portal de Sant Antoni, el camí presenta una amplada d’uns 8 m i es troba tallat per la construcció del sistema defensiu d’època moderna. Al costat del mur de la parcel·la sud s’adossa un pou a la seva cara interna, així com una preparació d’un paviment de morter.

Totes aquestes restes s’amortitzen a mitjans del segle XVII, segurament com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni l’any 1644.

–Un mas del segle XIV

A la nau est del mercat i al pati de Manso s’han documentat les restes d’un segon mas de grans dimensions. Es tractaria d’un edifici adjacent a un tram del camí del Llobregat. En aquest espai es van excavar un total de 4 àmbits que, a partir de les dades que disposem, sembla que s’articulen a partir d’un passadís o pati intern. L’accés a aquest passadís es feia des del camí a través d’una porta que, en el moment
d’abandó o destrucció de l’edifici, fou tapiada. Aquest edifici fou amortitzat al segle XIV, atès que durant la construcció de la muralla de Pere el Cerimoniós, el rei va donar l’ordre d’expropiar i enderrocar aquells edificis i horts que estiguessin a menys de 25 pams de l’exterior de la muralla. Aquest fou el cas d’aquest edifici, mentre que el que es trobaven més llunyans, a la nau sud del mercat, es van estalviar l’enderroc, tot i que probablement es van obrar amb posterioritat a la construcció de la muralla, és a dir, entre els segles XV-XVI.

-Un tram de via romana altimperial

Finalment, i no per això menys important, en el sector del pati de Manso, i uns dos metres per sota del mas del segle XVI-XVII, es van localitzar les restes molt ben conservades d’un tram de via romana altimperial (S. I dC), i que formaria part de l’estructura viària de Barcino, en concret de la via ja documentada al carrer Hospital. Les estructures romanes documentades són dos murs (un dels quals inclou un carreu que podia haver estat utilitzat de polleguera d’una porta) i un tram del paviment d’una via, on encara es poden veure les roderes dels carros.

Els treballs arqueològics al Mercat de Sant Antoni continuaran durant els propers mesos, incidint en l’excavació, conservació i museitzatció de la contraescarpa i del baluard de Sant Antoni fins ara documentats, així com en la continuació dels rebaixos a la resta del solar del mercat fins als nivells geològics.