Entre el 19 de febrer i el 5 de març de 2014 s’ha dut a terme una intervenció arqueològica als carrers de Mestres Casals i Martorell, 2—16, i Arc de Sant Cristòfol, 1-9, al districte de Ciutat Vella, sota la direcció de l’arqueòloga, Anna Bordas Tissier (ATICS SL), amb motiu de l’enderroc d’aquests edificis, i la posterior urbanització provisional de tot aquest espai. La urbanització de tot aquest espai es realitzarà sota control arqueològic durant els propers mesos.

Aquest espai té un alt interès històric i arqueològic ja que es troba al suburbium  de la ciutat romana de Bàrcino, i està inclòs dins el recinte emmurallat construït en època medieval, en una de les zones d’expansió de la ciutat en època baixmedieval. Forma part de l’àrea ocupada per edificis de la ciutat medieval, en un indret urbanitzat a partir dels segles XI-XII, concretament dins de l’antic barri medieval de Sant Pere.

Les finques afectades per aquests treballs han estat les següents, els estudis històrics de les quals han estat realitzats per l’empresa VECLUS:

• Carrer Mestres Casals i Martorell 2-Carrer Arc de Sant Cristòfol 1 (S. XVII-XX)
• Carrer Mestres Casals i Martorell 4 (S. XVII-XX)
• Carrer Mestres Casals i Martorell 6-8-Carrer Arc de Sant Cristòfol 3 (S. XVII-XX)
• Carrer Mestres Casals i Martorell 12- carrer Arc de Sant Cristòfol 9 (S. XVI-XX)
• Carrer Mestres Casals i Martorell 14 (S. XVIII-XX)
• Carrer Mestres Casals i Martorell 16
• Carrer Arc de Sant Cristòfol 2
• Carrer Arc de Sant Cristòfol 4 (S. XVIII-XX)
• Carrer Arc de Sant Cristòfol 5 (S. XVII-XX)
• Carrer Arc de Sant Cristòfol 7 (S.XVII-XX)

Durant els treballs d’enderroc dels edificis es va fer el seguiment arqueològic per tal de documentar o constatar aquella informació extreta dels estudis històrics ja realitzats per l’empresa VECLUS dels edificis afectats. Les observacions i documentació extreta per l’arqueòloga s’utilitzarà per ampliar la informació històrica dels estudis suara esmentats, o per afegir noves dades arquitectòniques.

La sèrie Enderrocs del Centre de Documentació que forma part del Servei d’Arqueologia de Barcelona acull tota la tasca que es va dur a terme com a seguiment de la transformació i esponjament del districte de Ciutat Vella, documentació dels enderrocs feta pels tècnics del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Consta de l’expedient i les fitxes arquitectòniques d’edificis de la ciutat no catalogats com a patrimoni arquitectònic, que han estat enderrocats, així com avaluar aquells elements patrimonials mobles que cal recuperar, i que entraran a formar part del fons del Museu d’Història de Barcelona, com ha succeït en aquesta intervenció.

Durant el procés d’enderroc es va procedir a la recuperació de diferents elements mobles d’interès patrimonial. Com es ve fent habitualment en col·laboració amb els tècnics del Servei d’Arqueologia i el Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic, d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, els tècnics del Museu d’Història de Barcelona van visitar els immobles a enderrocar per tal de seleccionar i recuperar aquests elements d’interès patrimonial afectats.

Feta la visita prèvia s’arribà a l’acord de recuperar els elements arquitectònics següents:

• Recuperació de la Carassa o mènsula que representa un àngel, del segle XV, coneguda popularment com “La Caterina”, que estava situada a l’angle de la finca del número 2 del carrer Mestres Casals i Martorell, i que indicava el nivell de la cornisa de l’edifici anterior a la reforma de finals del segle XVIII.

• Mostra de rajoles de paviment hidràulic policrom, a tons marrons, que es trobaven ubicades a la sala d’accés de l’habitatge del 2n pis de la finca del número 2 del carrer Mestres Casals, així com una mostra de rajoles de paviment hidràulic monocromes, de forma hexagonal, que estaven situades al passadís del mateix habitatge
• Fogons de forja de la cuina econòmica de l’habitatge.

• Mostra de rajoles de paviment hidràulic policrom, que estaven situades a la sala d’accés i al passadís de l’habitatge del 3 pis d’aquesta mateixa finca, així com mostra de rajoles de paviment hidràulic policrom que estaven ubicades a l’habitació interior de l’habitatge.

• Rajoles de mostra blanques, decorades al centre amb un motiu floral en diferents tonalitats de blau, que es trobaven a l’arrambador de la planta baixa de l’escala de l’immoble del número 10 del carrer Mestres Casals i Martorell.
• Reixa de forja d’una finestra que donava al segon replà de l’escala de l’immoble del número 4 del carrer Mestres Casals i Martorell, a més d’una mostra de rajoles de paviment hidràulic bicrom, que ocupaven tot el terra del pis a excepció de la cuina.

Procediment a seguir: ingrés al CCRBM del MUHBA

Quan els objectes arriben al Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles del MUHBA, segueixen una sèrie de procediments. Si provenen d’una intervenció arqueològica, com és el cas que ens ocupa, és l’Arxiu Arqueològic el que es fa càrrec de la seva entrada, seguint amb cura tot els processos que tindrà la peça per part dels arqueòlegs, des de la neteja i siglatge, fins a l’inventari i desament final un cop acabada la memòria preceptiva de la intervenció. És a partir d’aquest moment quan l’equip de tècnics del departament de col•leccions decideix quins són els objectes que passaran a formar part de les col•leccions del MUHBA amb número de inventari.

En aquest cas, tant la Carassa com els altres elements arquitectònics recuperats de l’enderroc, han estat donats d’alta a la col•lecció, amb els corresponents números d’inventari. Aquest fet comporta obrir una fitxa per a cada peça, en el programari Museumplus que és el que actualment s’utilitza per a la gestió de les col•leccions dels museus a Catalunya, en les que, al marge del número d’inventari MHCB, es posen les dades de la intervenció arqueològica, el nom de l’objecte, les mesures i es fa una descripció detallada de l’objecte, la decoració i els materials dels que està fet. La fitxa s’acompanya d’una fotografia amb escala gràfica i el número MHCB, per tal de poder identificar l’objecte ràpidament. Un cop acabades totes aquestes passes, a la peça se li dóna una ubicació definitiva dins de les sales de reserva i aquesta ubicació queda anotada a la fitxa.

D’aquesta manera resta garantida la preservació d’aquest patrimoni per a les generacions futures, com també la de tota la informació associada, que ha de permetre la seva posada en valor en tant que es tracta de testimonis significatius per a la història de Barcelona.