Les pintures localitzades durant la intervenció arqueològica a la finca del número 11-19 del carrer de l’Estació, al barri de Sant Andreu, corresponen a la decoració interior de dos murs que dibuixen l’angle d’una habitació, juntament amb un paviment d’opus signinum. Els murs estan tallats pel límit de la finca actual i per una sitja d’època tardoantiga. Les restes de pintura pertanyen a dos fragments de la base dels murs i amiden 127 cm de llargada per 25 cm d’alçada -paret oest-, i 69 cm per 28 cm -paret nord-. La necessitat d’identificar els revestiments murals ha motivat la intervenció en el jaciment de dos tècnics en conservació-restauració del Servei d’Arqueologia de Barcelona.

En primer lloc, s’han fet cales de neteja per identificar la decoració pictòrica. Aquesta operació ha revelat dissenys policroms inesperats, els quals han motivat la neteja acurada dels dos fragments. L’eliminació del gruix opac de terra adherida a la superfície ens ha permès determinar-ne el bon estat de conservació i apreciar la qualitat de la tècnica d’execució així com els motius decoratius: franges diagonals de color groc, verd i vermell aplicats en gamma sobre un fons blanc que apareix entre les franges. Per sobre d’aquestes destaquen línies negres verticals i, per damunt, una trama d’ovals de color granat disposats en diagonal, en sentit contrari a les franges.

Aquesta iconografia recorda la de falsos aplacats de marbre on les línies negres indicarien els límits entre aplacats mentre que les franges de colors i els ovals reproduirien la textura de la pedra. Quant a la tècnica d’execució, pensem que es tracta d’una pintura al fresc de bona qualitat, donada la insolubilitat en aigua de la capa pictòrica. A la sitja que secciona l’habitació s’han trobat una quarantena de fragments de pintura mural, la majoria de color blanc, d’altres amb colors com ara granat fosc, negre, blau i groc que no semblen, però, pertànyer al conjunt descrit.

Malgrat el bon estat de conservació, les pintures es veuen afectades per esquerdes superficials associades a petites pèrdues de la capa pictòrica poc rellevants per la comprensió de la iconografia. La principal alteració que pertorba la lectura de la decoració són conjunts de clapes circulars de color marró a negre, d’intensitat variable. La forma i la repartició de les taques podrien indicar que es tracta d’una bioalteració, com ara fongs o bacteris.

La singularitat de la decoració, així com el bon estat de conservació, han justificat l’extracció de les pintures abans del desmuntatge previst del mur que les suporta. Per tal de minimitzar l’impacte que suposa la tècnica del strappo, hem començat consolidant les vores de les pintures amb un bisell de morter. A continuació, hem engasat la superfície amb dues capes de gasa de cotó adherides amb una resina sintètica. L’extracció s’ha dut a terme dos dies després per assegurar-nos de l’assecatge total de la resina. Amb escarpes, perpalines, rasquetes i masses hem aconseguit desprendre les capes de preparació del mur. Mitjançant una planxa d’escuma de poliestirè extruït com a suport i una lleugera pressió amb les mans, hem pogut extreure les pintures evitant trencaments i pèrdues. Els dos fragments s’han traslladat al laboratori del Servei d’Arqueologia de la Zona Franca on es conserven ara a l’espera d’una intervenció de restauració.

El strappo de les pintures ens ha permès obtenir coneixements tecnològics respecte les capes de preparació. Així, hem pogut observar que els murs estan arrebossats amb tres capes de morter: la primera, en contacte amb el mur, serveix per regularitzar-ne la superfície; la segona, de gruix molt variable, té traces de l’eina que ha servit per aplicar el morter; la tercera, d’entre 1 i 3 cm de gruix, està lliscada per obtenir una superfície homogènia i anivellada que rep la capa pictòrica. Totes tres capes estan compostes per un morter de calç i sorra la granulometria del qual no sembla variar gaire. La singularitat resideix en el color marró ferruginós present sobre la primera i segona capes. Aquesta és una dada que mereix estudis complementaris.

La presència de pintures murals romanes no és un fet excepcional a les intervencions arqueològiques a Barcelona. Habitualment, a les parts baixes dels murs trobem sòcols de colors uniformes, com ara els de les pintures de la vil·la de la Sagrera. Trobem decoracions imitant plaques de marbre amb una textura similar als aplacats del carrer Estació a l’aula episcopal, al subsòl del Museu d’Història de Barcelona. Un paral·lel particularment interessant es troba al jaciment arqueològic de la Verrerie de Trinquetaille, a Arles (França). Aquí, els falsos marbrejats se situen en el que devia ser el cubiculum d’una vil·la romana on hi havia una alcova pel llit.