Des de l’any 2009 i fins l’actualitat  s’han dut nombroses intervencions arqueològiques al recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al districte d’Horta-Guinardó (Barcelona), motivades pel Projecte bàsic d’urbanització del recinte modernista del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Aquest treballs han permès documentar valuoses restes arqueològiques, com un camp de sitges ibèric (S. III-I aC.) localitzat al voltant del pavelló de l’Administració, així com un conjunt d’enterraments i nivells d’època romana al voltant dels pavellons de Sant Rafael i Sant Leopold.

Enguany, entre d’altres intervencions que s’estan duent a terme al recinte de l’hospital, cal destacar les obres realitzades al voltant del pavelló de l’Administració, motivades per la construcció d’un sala annexa i la climatització dels edificis modernistes mitjançant geotèrmia.  Aquestes dues darreres obres, tot i trobar-se lleugerament separades han permès documentar diferents restes associades a l’antic mas de Torre Xifré, conjunt arquitectònic previ a la construcció de l’hospital.

La Casa Milans o Mas de Torre Xifré, era un dels masos més destacats en el vessant del turó de la Rovira, tal i com deixava constància Victor Balaguer en la seva “Guia de Barcelona a Granollers por el ferro-carril” de l’any 1857. Els documents de l’època també parlen d’un Mas Xifré, en la descripció dels terrenys on es vol construir l’hospital de San Pau. Això es pot trobar en l’expedient d’arquitectura i urbanisme (1901-1912), fons Domènech i Montaner, dipositats en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

L’any 1901, l’espai escollit per edificar el nou hospital de la Santa Creu i Sant Pau foren els terrenys que pertanyien a l’antiga Torre Xifré. Després d’un polèmic concurs, el projecte fou adjudicat al prestigiós arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d’uns altres sis edificis d’un modernisme moderat, així com d’altres construccions posteriors.

Els pavellons previstos per l’Hospital de Sant Pau van rebre una identificació feta per un número romà acompanyada de la lletra “E” o “O”, segons si s’aixecava a l’Est o l’Oest. Posteriorment, quan l’Administració  de l’Hospital de la Santa Creu absorbí la totalitat dels pavellons, se’ls hi van atorgar noms de Sants (Sant Jordi, Sant Salvador, Sant Leopold, Sant Rafael, Sant Manuel, Santa Apol·lonia, Sant Frederic i Santa Victòria), a més del de l’Administració, l’Assumpció, la Puríssima, Mare de Déu del Carme, Mare de Déu de la Mercé, Mare de Déu de Montserrat, el pavelló d’Operacions i el Convent.

El conjunt de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau està declarat Monument Històrico-Artístic d’interès Nacional, Cat. A, cap. I, R.D 1719/1978 19-5, BOE 18-7-1978, inclòs al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona (fitxa núm.716), i fou declarat “Patrimoni de la Humanitat” per la UNESCO, en la reunió del dia 4 de desembre de 1997.

Aquestes intervencions arqueològiques han permès documentar diverses estructures corresponents a una font de tipus ornamental, en concret la part inferior d’una font de planta poligonal feta amb pedres i maons lligats amb morter de calç, a més d’un petit cub de decantació. També es conserva el desaigua per mitjà del qual aquesta font bastia d’aigua un canal de planta sinuosa que discorre per un extens sector. Totes aquestes estructures estarien relacionades amb el jardí del mas de Torre Xifré, que es documenta en aquest sector del barri del Guinardó. Durant aquests treballs també s’han localitzat diferents estructures i serveis relacionats amb el recinte modernista de l’hospital, com serien les clavegueres o els túnels de manteniment soterrats que connectaven els diferents pavellons del recinte hospitalari.

Aquests treballs tenen previst continuar durant els següents mesos, preveient trobar noves restes associades al mas de Torre Xifré, així com noves sitges ibèriques.