Durant tot l’any 2012 s’han continuat els treballs de control i excavació arqueològica  entre el tram del Triangle Ferroviari de la Sagrera i el Nus de la Trinitat, dins de les obres de construcció de la Línia d’Alta Velocitat al Districte de Sant Andreu, tots sota la direcció de Sergio Arroyo Borraz (CÒDEX, Arqueologia i Patrimoni, SCCL). Aquestes tasques han permès documentar fins a tres nous jaciments: un jaciment prehistòric al carrer Josep Soldevila-Rambla de l’Onze de Setembre; un segon jaciment prehistòric a l’inici del Triangle Ferroviari; i finalment un jaciment medieval al nord del col·lector d’Estadella.

• Carrer de Josep Soldevila-Rambla de l’Onze de Setembre (sector 1)

Durant el 2012 s’ha reprès l’excavació d’aquest sector, el qual ja va ser parcialment excavat durant l’any 2011, i que va permetre documentar varies estructures d’hàbitat, cubetes de combustió, possibles sitges i un enterrament infantil, entre d’altres, amb una cronologia dins del Neolític Antic Postcardial (finals V Mil·lenni  – inicis IV Mil·lenni BC). Els treballs d’enguany han comportat la continuació vers al nord del jaciment, amb una extensió de 15 metres de longitud i 5 metres d’amplada. Durant l’excavació s’han pogut documentar dos fases associades a nivells de maresma –estrats molt humits composats per llims-, i que presentaven importants quantitats de ceràmica a mà, fauna i material lític –sílex i jaspi-, que provindrien d’un espai proper habitat (sector 2) localitzat al sud. Aquests nivells de maresma era un fenomen habitual en aquest període a la plana deltaica del Besòs.

• Carrer de Josep Soldevila-Rambla de l’Onze de Setembre (sector 2)

Uns 75 metres al sud del sector 1 es va localitzar un espai d’hàbitat que estaria associat amb les restes documentades més al nord, tot compartint una mateixa cronologia del Neolític Antic Postcardial. Atesa l’orografia del terreny on es localitza el jaciment, les troballes estaven concentrades en dues zones ben diferenciades.

A la zona A s’han documentat diverses estructures distribuïdes en dos fases d’ocupació de l’espai diferents. D’un primer moment només s’ha identificat una petita cubeta de planta circular reblerta per una gran acumulació de pedres i un sediment molt orgànic, i de funció indeterminada. De la segona fase s’ha documentat les restes d’una llar de foc per coure aliments i de planta circular (1,25m), al costat de dues cubetes més, una de les quals presentava les restes carbonitzades de dues branques, on possiblement farien el foc per la llar de foc. També s’han identificat fins a 11 forats de pal de petites dimensions i distribuïts de manera aleatòria per tot l’espai.

A la zona B es van identificar fins a tres fases diferents d’ocupació, representades per diverses cubetes de funció indeterminada de petites dimensions, i per un conjunt de forats de pal, vinculats amb un espai d’hàbitat a l’aire lliure.

Aquests dos espais dibuixarien, fa més de 6000 anys, una estructuració complexa de l’espai, on la zona A funcionaria com a indret per processar i emmagatzemar els aliments, i la zona B s’empraria com a espai d’hàbitat. Aquests treballs arqueològics han permès recuperar grans quantitats de materials ceràmics fets a mà, característics del Neolític Antic Postcardial, així com restes de fauna i material lític (sílex i jaspi).

• Torrent d’Estadella

Prèviament, l’any 2011 es van localitzar unes restes altmedievals pocs metres al nord del col·lector d’Estadella, a tocar de les vies de Rodalies. No ha estat fins l’any 2012 que es va procedir a la seva excavació, permetent documentar fins a tres fases d’ocupació altmedieval (segles IX i XI dC), totes aquestes molt malmeses per la via fèrria del segle XIX i XX.

D’un primer moment es van documentar fins a nou petits forats de pal i una estructura de combustió de planta lenticular (1,20mx0,90m), possiblement un forn.

Posteriorment, tot aquest espai queda cobert i colmatat per un nivell de circulació, sobre el que es documenten noves restes: cinc forats de pal, les restes d’un mur molt malmès, una estructura de combustió de planta quadrangular (1mx1m), i un retall indeterminat. També es va documentar una sitja, escapçada, d’1,35 m de profunditat, amb una quantitat considerable de materials (fauna, carbons i ceràmica).

Finalment, en un darrer moment, es documenta una nova anivellació del terreny per adequar-ho per a la seva ocupació. Es localitza una cubeta de planta semicircular (1m diàmetre) de funció indeterminada, una rasa de 9 metres de llargada, també de funció desconeguda, i finalment una nova sitja, que es va excavar parcialment per motius de seguretat.

Paral·lelament, i sense poder adscriure-les a cap de les tres fases anteriors, s’han documentat dues sitges més de secció troncocònica de mitjanes dimensions, així com una cubeta circular (1m diàmetre i 0,60m de profunditat) i una estructura de combustió .

Les restes documentades permetrien dibuixar un assentament aglutinat conformat per cabanes localitzades al costat d’espais artesanals (forns) i d’emmagatzematge (sitges).