Actualment s’està duent a terme una intervenció arqueològica a la finca del número 48-50 del carrer de Sant Pere Més Baix, al districte de Ciutat Vella, concretament a l’extrem nord-occidental del barri de Sant Pere i Santa Caterina. Aquesta intervenció ve motivada pel projecte de reforma i ampliació d’aquestes dues finques, i està sent dirigida per l’arqueòleg Iñaki Moreno Expósito (ATICS SL.)

Context històric i geogràfic

Aquestes finques es troben al suburbium de la Colonia Iulia Agusta Faventia Paterna Barcino.

Al final del segle X i inici del segle XI es va començar a poblar la zona que quedava fora de les muralles de la ciutat. La zona objecte d’intervenció, se situava a l’interior del primer recinte emmurallat medieval, relativament a prop del Portal Nou, que va veure refetes les seves torres durant el segle XIV.  En el mateix entorn, a finals de segle XIII començà l’establiment de diversos ordes eclesiàstics, entre ells els dominics, que fundaren el convent de Santa Caterina, i els agustins que fundaren, l’any 1309, el convent de Sant Agustí.

Malgrat la davallada econòmica i demogràfica que patí la ciutat durant els segles XIV i XV, el quarter de Sant Pere ja s’havia consolidat com un barri de tipus residencial, en el qual convivien els habitatges amb els horts.

Així, en època moderna, la zona seguirà essent un nucli d’important activitat, si bé l’impuls industrial del segle XV perdrà gran part de la seva intensitat a partir del segle XVI. Després de la Guerra de Successió, a l’any 1715 Felip V ordenà la destrucció d’una part del barri de la Ribera per bastir la fortificació de la Ciutadella, tot i que l’indret que ens ocupa no en resultà afectat.

Aquests edificis estan inclosos al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona de 1979: categoria B, cap. II (fitxes núm.784 i 785).

Els treballs arqueològics

Les tasques arqueològiques estan consistint en el seguiment dels rebaixos de terres necessari per a realitzar els encepats de la fonamentació de l’edifici i un nou fossat de l’ascensor. Els treballs s’han concentrat en dos sectors; el pati posterior a la casa, on s’han realitzat diverses rases per ubicar nous serveis de la finca, i a l’interior de la finca del número 50, on s’estan executant les noves fonamentacions de l’edifici.

L’obertura de les rases i dels nous encepats han permès documentar diverses estructures constructives amb una cronologia compresa entre època medieval i moderna. Aquest fet permetria remuntar l’origen d’aquestes dues finques, com a mínim al segle XVI. Tanmateix no s’ha de menystenir la possibilitat de remuntar el seu origen fins al segle XIV o XV, atesa la presència de murs baix-medievals com  a part de les fonamentacions dels edificis actuals, localitzats durant l’excavació dels encepats a l’interior de la finca.

Al segle XVII aquestes dues finques s’unificaren en una de sola, en concret l’any 1672, gràcies a les fonts documentals recuperades (Montserrat Villaverde, Estudi històric de les dues finques dels números 48 i 50 del carrer de Sant Pere Més Baix, 2007, estudi inèdit).

Aquests treballs continuaran durant les properes setmanes amb l’excavació del fossat pel nou ascensor i diverses rases de serveis.