Amb motiu de les obres de rehabilitació de l’edifici localitzat a la finca dels números 13-17 del carrer d’en Tantarantana, del districte de Ciutat Vella, entre el 20 de juliol i el 16 de novembre de 2012, es procedí a l’execució dels treballs arqueològics subsidiaris, sota la direcció de Vanesa Triay (Àtics). Les feines es van desenvolupar en diferents sectors, que van permetre documentar estructures de diferents períodes.

A l’extrem més oriental del carrer d’en Tantarantana, 13, en el sector de Sant Agustí Vell, a tocar del seu claustre gòtic (mitjans segle XIV), es va excavar un espai ocupat per un corredor cobert amb volta. Aquest àmbit connectaria l’antic refectori amb un segon claustre (s. XVI), del qual es van documentar un arc i les seves dues impostes decorades amb dues màscares, a més d’una escala. A mitjans segle XVIII aquest espai es modificà degut a la construcció d’una caserna militar, i bona part del convent fou enderrocat amb motiu de la construcció de la Ciutadella borbònica.

També es van documentar construccions prèvies al convent renaixentista, les quals estaven força malmeses per les edificacions posteriors. Del segle XIV, dues estructures de planta rectangular, de les quals es desconeix la funció, i dels segles XV-XVI destacar la presència d’una claveguera que retalla un mur anterior amb dos petits pilars, a més de la documentació d’un dels murs del refectori del convent.

A la finca del núm. 13 del carrer d’en Tantarantana s’han documentat restes relacionades amb dues fases ben diferenciades. Un primer moment es correspon a l’edifici primigeni que es bastí en aquest indret entre els segles XIII i XIV, i del qual encara es conserven les seves arcades com a part integrant de l’edifici actual. Aquest edifici va acollir en el seu moment un adoberia, gràcies a les restes documentades –una canalització d’aigua i dues estructures circulars on es deixava en remull la pell-. Un segon conjunt d’estructures es correspon a dues estructures de combustió, les quals amortitzaven parcialment l’edifici original del segle XIII, en concret una bassa de planta rectangular relacionada amb l’adoberia.

D’entre finals del segle XVIII i inicis del XIX es documenten les restes de la finca bastida en aquest indret, i en concret una estructura compartimentada de planta rectangular, relacionada amb les activitats industrials properes al Rec Comtal.

Al número 15 d’aquesta mateixa finca  els treballs arqueològics han permès documentar dos conjunts d’estructures. El primer es correspon a una adoberia o blanqueria de finals del segle XVIII i inicis del XIX, que aprofitava la proximitat del Rec Comtal. En total es van localitzar quinze basses de planta rectangular i d’altres de circulars que formarien part del procés de rentat i tractament de les pells, així com una estructura de combustió per escalfar l’aigua durant el procés d’adobatge. Del segle XVI es documentà una de les grans arcades del claustre renaixentista del convent de Sant Agustí Vell.

Finalment a la finca número 17 del carrer d’en Tantarantana és on es van documentar el conjunt més important de restes, compreses entre el segle XIII i el segle XIX.

D’un primer moment (finals segle XIII-inicis segle XIV) es documenten les restes de la finca original, així com una adoberia. De l’adoberia es localitzaren dues estructures circulars amb restes de pigments blaus -relacionades amb el procés de tenyir les pells-, a més d’un forn molt arrasat i una canalització d’aigua.

Durant el segle XIV es bastí una nova edificació que provocà l’amortització de l’adoberia i la reordenació de tot l’espai. Destacar la presència d’un paviment de llambordes, relacionat possiblement amb un estable per animals, i que perdurà fins al segle XVIII, així com un pou de planta quadrangular que s’abandonà al segle XV.

En un segon moment d’ocupació (segles XV-XVI) la finca medieval veu reduïda les seves dimensions, i es construeix una nova estructura de combustió, la qual encara conserva la cambra.

Durant el segle XVII es produeix una important reforma estructural d’una part de l’edifici medieval, i es documenta un pou d’aigua, així com nombrosos paviments fets amb maons i de calç. L’estable es modifica i es reforma mitjançant la construcció d’una nova rampa d’accés pels animals, així com la construcció de dos nous murs relacionats amb les menjadores dels animals.

Finalment, entre finals del segle XVIII i  principis del XIX, al igual que a la finca número 15, es documenta una adoberia, de la qual s’han conservat les restes d’un pou d’aigua i un dipòsit relacionat amb els treballs de la pell.