Notícies

En els treballs de reurbanització de les Hortes de Sant Bertran, al Poble-sec, al Districte de Sants-Montjuïc, s’ha localitzat aquest estiu un important jaciment prehistòric, fins ara desconegut, d’època del Bronze Inicial i el Neolític. Les analítiques i estudis que s’estan encara realitzant, permetran confirmar aquesta cronologia; a Catalunya el Bronze Inicial se situa entre el 2300-1700 aC, i el Neolític Final, entre 3400 i el 2700 aC.

La rellevància d’aquesta troballa, permetrà ampliar el coneixement d’aquest període en una zona excepcional, al peu de la muntanya de Montjuïc, a tocar del mar i la llacuna del Cagalell. Aquest espai va ser molt fèrtil en recursos naturals: tant marítims, la recol·lecció de petxines en època del Bronze Inicial, com el treball del jaspi procedent de Montjuïc en època neolítica.

La muntanya de Montjuïc (177m) està formada per roques sedimentàries dipositades en un delta que desembocava a la Mediterrània durant el Miocè, fa uns 15 milions d’anys. Els seus materials provenien de l’erosió del massís de Collserola. Per la seva situació estratègica -al peu del mar i al costat d’una via fluvial com és el riu Llobregat-, la muntanya de Montjuïc ha tingut una ocupació contínua des de la prehistòria fins a l’actualitat. En els darrers anys, gràcies a diversos projectes d’arranjament i millora de l’espai, s’hi han dut a terme descobertes arqueològiques que han capgirat la visió de la història de la ciutat. D’època  prehistòrica cal destacar el jaciment del taller de jaspi, al peu del Castell de Montjuïc, al vessant que mira al port.

El petit jaciment d’uns 15 m², ha permès documentar fins a sis nivells, cinc d’època del Bronze Inicial, i un sisè, possiblement, Neolític. S’han recuperat més de 700 restes arqueològiques, entre fragments de ceràmica, petxines (malacologia), i jaspi. Un d’aquests nivells del bronze inicial estaria associat a una zona d’hàbitat, com es pot deduir per la troballa d’una estructura de combustió o llar de foc.

Gràcies als meticulosos treballs arqueològics, s’ha pogut confirmar que aquests nivells estarien associats a diferents tipus d’activitat econòmica, que variaria amb el as del temps. Un nivell del bronze inicial estaria associat a la recol·lecció de petxines procedents de la propera línia de costa; es van localitzar moltíssimes restes de mol·luscs que, possiblement, eren consumits en aquest mateix indret. Posteriorment, les petxines eren treballades, per a ser emprades, segurament, en elements ornamentals d’ús personal.

En canvi, en un període més antic, en el nivell neolític documentat, s’ha constatat que els habitants d’aquest indret focalitzaven els seus esforços en el treball del jaspi extret de la propera muntanya de Montjuïc, on treballaven aquesta pedra per fabricar eines en un altre indret.

Encara s’estan realitzant les analítiques i els estudis que permetran ampliar el coneixement del paleoambient d’aquest lloc, així com per acabar de concretar i definir millor la informació extreta durant els treballs de camp. En aquests treballs interdisciplinaris, a més de l’equip arqueològic que va dur a terme l’excavació, també col·laboren equips de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La troballa d’aquestes importants restes arqueològiques es va fer en el marc de la reurbanització dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran, treballs previstos fins a finals del 2024. Aquest espai del barri del Poble-sec, al districte de Sants – Montjuïc,  es convertirà en un parc urbà de prop 6 000 m². Mentre l’equip d’arqueologia ha estat treballant en les restes prehistòriques, l’obra ha continuat a la resta de sectors, sense afectació. Els equips d’arqueologia han continuat els controls puntuals d’alguns rebaixos més, sense trobar cap més resta arqueològica significativa. L’obra continuarà durant els mesos vinents, mantenint el control arqueològic allà on sigui necessari. Cal assenyalar que en tota obra, ja des de la fase d’avantprojecte, el treball arqueològic és un element més de la planificació general.