Notícies
Localitzats dos nous trams del Rec Comtal a les antigues casernes de Sant Andreu
Amb motiu de la urbanització dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu s’han localitzat dos trams del Rec Comtal.
Des de principis de febrer s’està duent a terme una intervenció arqueològica arran de les obres d’urbanització dels antics terrenys de les casernes de Sant Andreu, districte de Sant Andreu, en concret l’àmbit d’una nova rambla entre el carrer de Palomar i el passeig de Santa Coloma. Aquesta intervenció arqueològica està sent dirigida per l’arqueòleg Oscar Varas Ranz, de l’empresa ABANS Serveis Cultural, SL.
En aquesta àrea del barri de Sant Andreu es coneguda l’existència del pas del Rec Comtal, així com de l’aqüeducte romà, gràcies a diverses intervencions arqueològiques realitzades els darrers anys. La primera estructura hidràulica construïda va ser l’aqüeducte romà, cap al canvi d’era, posteriorment, en un moment encara no precís del tot però a l’entorn del segle IX dC, es va construir el Rec, seguint el mateix traçat de l’aqüeducte, afegint-n’hi grans revolts per a ubicar els nous molins. L’origen del Rec Comtal, com ja hem assenyalat, es remunta cap el segle IX, però serà al llarg del segle XI quan l’ús del Rec es generalitza, especialment a partir de la segona meitat com queda reflectit a la documentació. Tant el Rec com l’aqüeducte neixen a una zona imprecisa propera al riu Besós, a la zona de Montcada, i té un recorregut d’uns 13 qms fins arribar a la ciutat.
Un dels trets que defineix el Rec es que es tracta d’un gran canal a cel obert, amb un gran cabdal d’aigua, la qual cosa es va fer per a poder fer funcionar els molins que es van bastir al seu redós. La construcció de molins va anar en augment, fins que al segle XIII es coneix un total de vint-i-un molins fariners al llarg de tot el traçat. Els molins que s’abasteixen del Rec comencen a proliferar, des de la zona de Sant Andreu, concretament de Finestrelles, cap al Clot i dins de l’actual Ciutat Vella, a l’entorn del monestir de Sant Pere de les Puelles. El Rec també va funcionar com a sistema de regadiu, ja que feia funcionar tot un sistema de sèquies al llarg del seu recorregut.
Els murs del rec, en els trams on n’hi havia, eren de carreus de pedra de Montjuïc, units amb morter de calç, amb el fons de terra natural, sense cap recobriment especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts, la majoria de pedra, però n’hi podrien haver de fusta, que facilitaven el seu creuament.
El Rec va patir nombroses modificacions en la forma i el traçat al llarg del mil•lenni de la seva existència, sobretot a l’interior de la ciutat, però també, com en aquest cas, en els antics terrenys de les casernes de Sant Andreu.
L’any 1929, amb motiu de la construcció de les casernes del Regiment d’Artilleria Lleugera Núm. 7 i de l’edifici de la “Maestranza de Artilleria”, es va haver de desviar el traçat del Rec Comtal, tot modificant el recorregut. El nou traçat del Rec discorria per l’actual carrer de Fernando Pessoa. Les casernes foren propietat del Ministeri de Defensa, i van funcionar durant 69 anys, ocupant una superfície de més de 100.000 m2 a banda i banda del passeig de Torras i Bages.
Durant la present intervenció arqueològica s’han localitzat dos trams del traçat original del Rec Comtal, que fou anul·lat per construir les Casernes durant la dècada del 1920. En total s’estan documentant fins a 24m de longitud entre els dos trams, amb una profunditat aproximada de 3m, i la llera tindria una amplada entre els 2,5-4m a la part inferior i 6m a la part superior. El procés d’excavació està permetent documentar fins a dues fases constructives de cronologia indeterminada, així com diferents nivells de neteja del rec, a més de nombroses deposicions fluvials de sedimentació lenta.
En el tram de rec localitzat a tocar del passeig de Santa Coloma s’han localitzat un mur a banda i banda de la llera, a la seva part inferior, i que canalitzaria el curs de l’aigua.
La intervenció arqueològica continuarà durant les properes setmanes, permetent acabar de documentar la totalitat dels dos trams descoberts.
Compartiu l'article
Altres notícies