Article redactat a partir de les entrevistes a Angelo Gil Falcó, el 14 de maig de 2021, i a Valerià Cortés, el 17 de gener de 2022, sobre el procés de realització del mural del carrer de la Torre, 17.

(Foto: T. Mayral)
Part del mosaic a l’interior del vestíbul

El mosaic del meu barri té per objectiu, amb aquestes entrevistes, conèixer artistes, identificar materials i firmes comercials que van produir en un moment determinat de la història del nostre país, materials avui perduts però que ens ajuden a entendre les produccions artístiques d’una època determinada. Sota aquesta mirada, ens ha semblat interessant publicar aquest article gràcies a la col·laboració dels artífexs del mosaic.

El mosaic del carrer de la Torre, 17, neix com a encàrrec de l’empresa d’instal·lacions i obres Corominas y Romeo amb motiu del trasllat de les oficines –fins llavors al carrer de Jonqueres, 16. L’empresa encomana l’obra a Valerià Cortés Romero qui crida com a col·laboradors Angelo Gil Falcó i Maria José Borràs R.


Signatura del mosaic

L’obra volia ser l’acreditació de l’empresa, fet que Cortés va interpretar en una “composició harmònica fora del temps” amb elements figuratius del món de l’electricitat, l’aigua i la construcció. En avaluar el projecte, els propietaris van considerar més adient una composició abstracta, permetent així que el tema fos versàtil en cas que el mural es trobi desvinculat del negoci. En aquesta transformació, les bústies incloses en el projecte original van quedar descartades de la composició.

L’obra es va realitzar a l’estudi-obrador de V. Cortés, una nau coberta, a l’entresòl del carrer de Casanova 80, entre els mesos de febrer i maig de 1969. El mural està realitzat sobre diverses planxes d’uralita, engalzades i fixades a la paret del vestíbul un cop acabada la feina. El mosaic està realitzat segons la tècnica directa, o sigui, adherint les peces sobre el suport per la cara visible. Un aspecte a destacar són les textures i colors amb els quals juga l’obra. El mosaic integra una varietat de materials que, gràcies a la informació dels autors, avui podem identificar.

Tubs de ceràmica refractària, peces de ceràmica i de Vitraico

Així, trobem tubs de ceràmica refractària del fabricant ceramista Manuel Reguant, del Poble-Sec. La peça de ceràmica en forma d’ametlla, al centre de la composició, està especialment feta per V. Cortés, així com altres peces de ceràmica.

Tot el material vitri prové de l’empresa Padrós SA, de Molins de Rei, desapareguda el 1971 després de la mort del seu propietari, Santiago Padrós. Les tessel·les de vidre són un producte industrial que l’empresa comercialitzava sota la marca Vitraico (1). Els cercles de vidre de color blau i granat són peces fabricades per Francesc Sabanés i Matas, mestre artesà que treballava a Padrós SA. Les peces quadrangulars daurades eren tessel·les que van quedar unides durant el procés de cocció i es van reaprofitar en aquest mural. Totes les peces estan adherides al suport amb cola blanca de fuster.

En finalitzar el treball creatiu, una empresa transportista va embalar i traslladar les diferents planxes al vestíbul del carrer de la Torre, 17. La instal·lació del mural va anar a càrrec d’operaris de l’empresa Corominas y Romeo. Les planxes es van fixar a la paret amb cargols els quals van quedar amagats sota una tessel·la.

Peça ceràmica en forma d’ametlla
Gotes de vidre de color blau i granat
Peces daurades

(1) FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, A. (2010). Tessel·la a tessel·la. Els mosaïcistes del taller de Sant-Yago Padrós. Terrassa: Fundació Torre del Palau.

 

Entrevista a Angelo Gil Falcó, Carrer de la Torre, 17, Barcelona. 14 de maig de 2021

Angelo Gil Falcó, maig de 2021

Expliqui’ns una mica quina és la seva formació. Jo vaig estudiar la carrera de dibuixant projectista a la Escola Industrial. Vaig acabar amb matrícula. Allí ens van ensenyar a fer el disseny en funció de la tècnica. A la carrera, havíem de dibuixar projectes de tota mena: pintura al fresc, vitrall, mosaic, … i en el dibuix ja s’havia de veure la tècnica que era. Cada tècnica mereix un disseny. Per això, visitàvem tallers de ferro forjat, vitrall, mosaic… I jo vaig dir “això és lo meu!”. Però el mosaic, el vaig aprendre a la Llotja, on em vaig matricular a classe de taller de mosaic. El primer professor va ser el Riera, un home gran. Després va a passar a ser el Sabanés, un home jove que treballava a Vitraico.


Angelo Gil Falcó
Família Gil Falcó davant el mosaic de la rambla Catalunya (foto: A. Gil)

Jo em vaig interessar per primera vegada pel mosaic en l’època que feia la mili. A la rambla Catalunya cantonada València, hi havia un mosaic que anava a veure. Era pla, sense textures. Estava a un banc. No estic segur que fos València. Aquest va ser el mural que em va fer decantar pel mosaic. Jo vaig néixer al carrer València amb Granados. Pujant el carrer Granados, de seguida, hi havia un taller de mosaics, del Lluis Brú. Un dia, vaig entrar i vaig mirar, veia que treballava el mosaic.

 


Angelo Gil Falcó mosaic
Angelo Gil, mosaic de Sant Jordi, col·lecció privada (foto: A. Gil)

Quina és la seva trajectòria en el món del mosaic? És una mica desastre. La meva carrera és a la inversa de tots els artistes: vaig començar per lo gran. Vaig fer quatre murals de mosaic, com el del carrer de la Torre. També feia quadres de mosaic, perquè m’agrada. Vaig fer dues exposicions. Amb això em comparo a Modigliani i a Van Gogh perquè cap no hem venut mai un quadre en una exposició! Tinc un quadre de Sant Jordi, a casa. És tamany natural. Vaig fer un sant Jordi sense drac, mirant el futur, amb la llança endarrere. El futur era el drac. Ho hi vaig pensar molt en aquest quadre. I el famós pintor Jordi Alumà se’n va enamorar. Alguns mosaics els tinc a casa, molts han desaparegut. Per a mi, és important la part abstracta. Vaig tractar el tema dels camperols però pensant en el paisatge. A mi m’agrada fer cels. També vaig fer una col·lecció de peixos, una sèrie de caps de cavall i molts dibuixos, era fantasia, m’ho passava canut. Per viure, feia artesania: plafons per jardineres, creus, clauers, coses petites. Vaig vendre molt, tenia un representant. Jo m’he penedit de no haver continuat fent murals però no tenia capacitat de buscar clients. No se si coneixeu un mural molt gran que està a la rambla Catalunya amb Diputació, on estava el teatre Calderón? Aquest mural el van encarregar al Valerià per fer-lo nosaltres. Era immens. Al contracte posava que si queia una sola tessel·la no cobrava. I li vaig dir: “No! són capaços de treure-les ells!”. I no el vam fer. Si l’hagués fet, potser hagués continuat de mosaïcista. D’altra banda, per fer grans murals amb la tècnica d’aquest mosaic, no ho veig. Es perd massa el temps. Jo m’hi estava mesos. Per a mi, el mural era un quadre, com els que feia a l’oli o amb aquarel·la.

Una de les coses que em va fer deixar el mosaic de grans dimensions és el que vaig anar sentint contínuament i que em feia punyalades que em mataven. Venia un crític i deia: “Quina paciència!”, sempre igual! Tothom amb la paciència! No, per favor! No es tracta d’això. És un quadre, si vostè veu un mural, una escultura, un vitrall o una pintura dirà: “quina paciència”? Només miraven la paciència, em vaig afartar d’això.


Angelo Gil Falcó
Mosaic de Valerià Cortés i Angelo Gil situat a l’edifici d’Hisenda, Gijón (foto: V. Cortés)

Quins són els altres murals de mosaic que ha fet? Després d’aquest, amb el Valerià, vam fer el mural de Gijón, per l’edifici d’Hisenda. Estan representades la Cambra de Comerç i Industria. Hi ha un vaixell i unes cintes d’ordenador d’aquelles èpoques. El dibuix era del Valerià, figuratiu, com li agradava a ell.

També hi ha el mosaic que vaig fer per l’empresa Pingón. Està al carrer Roger de Llúria, pujant a mà esquerra, em sembla que a la cantonada amb Diagonal, o una manzana abans. Hi havia una casa enorme de cadires. És un mural com aquest, es veu des del carrer.

L’hem anat a buscar però no l’hem trobat. Vam trucar a l’empresa de grues torre Pingón, al País Basc. Vam parlar amb el proprietari de l’empresa i va comentar que havien marxat de Barcelona i que ara era l’empresa Quevedo que havia reprès el negoci. Del mosaic no en sabia res. Ens va dir que l’empresa de lloguer de grues Quevedo es troba ara al carrer Calàbria. I fins aquí hem pogut investigar.

El mosaic Pingón el vaig fer amb un altre noi, crec recordar que es deia Lluis de cognom, ell va fer el dibuix, però va intervenir molt poc en el que havia de fer jo. Està fet amb tessel·la i rajola. La grua és de rajola vermella. Aquí domina molt el blau, peces quadradetes de gres, duríssimes. Estan posades de cantó.


Angelo Gil Falcó
Mosaic d’Angelo Gil per a l’empresa Pingón, Barcelona (foto: A. Gil)

El quart mosaic era al carrer santa Úrsula, el vaig fer exclusivament jo. Va venir el client directament a mi, un home argentí d’una fàbrica de bosses de viatge. Era una figura de dona amb un nen a la mà, amb el mocador i un avió i bosses de viatge. Era d’aquest estil. Però ha desaparegut. Als anys noranta, l’amo em va telefonar per desmuntar el mosaic perquè es traslladaven. Jo no vaig poder desmuntar-lo perquè estava a l’organització dels Jocs Olímpics, portava l’encesa del peveter, jo sóc arquer i entrenador de tir amb arc.

Sí, ho sabem perquè hem vist que vostè surt a l’Enciclopèdia Catalana com a arquer. Jo sempre he sigut entrenador, ara sóc emèrit.

Aquestes últimes setmanes s’han donat casos de murals en vestíbuls particulars que han desaparegut, ja sigui perquè els han tret o recobert. Què creu que aquests murals aporten a la ciutat? Jo no conec molts mosaics. Però gràcies al vostre treball estic veient que hi ha una identitat mosaiquera a Barcelona. Ni jo ho sabia. Està tenint un valor, em sento molt orgullós.


Angelo Gil, mosaic, col·lecció privada (foto: A. Gil)

Els anys seixanta i setanta és una època en què es decoren molts vestíbuls particulars amb mosaics o pintures. Quin valor afegit donaven aquestes obres? Això, ara, ja no s’encarregaria mai, costaria una fortuna. No les quatre peles que vaig cobrar jo.

Pensa llavors que estava relacionat amb el preu que pagaven els particulars? No, perquè això s’encarregava com una feina més amb la construcció de l’edifici.

Llavors, hi havia més sensibilitat artística? No, al contrari. És ara que he sentit més interès pel mosaic. A mi, ningú m’ho va lloar, penso que ni la meva família, no hi havia interès ni dels amics ni de ningú. Jo mateix no li vaig donar importància, no he tornat a veure el mosaic fins ara! En fer el llibre l’Oscar Dalmau, i sortir aquest mosaic, jo em vaig quedar parat perquè en tots aquests anys ningú ha prestat atenció a això i a res del que he fet. Em va emocionar molt, i ara més, això ja és el súmmum.

Com veu el futur del mosaic a Barcelona? Probablement jo no ho veuré, però penso que aquesta revifalla que esteu fent vosaltres, que és una meravella, farà que joves facin mosaic i potser tornarà a ser art. Tinc molta esperança, el que esteu fent és molt gran. Hi ha tradició.

 

Més entrevistes a mosaïcistes
Entrevista a Armand Olivé Milian
Entrevista a Lívia Garreta
Entrevista a Nevenka Pavic

Última actualització de la pàgina: 23/6/2022