El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: rètol de la façana del pavelló d’entrada de l’antiga fàbrica. El plafó es completa amb dos de més petits de forma triangular situats sobre de l’obertura semicircular. El mosaic està format per tessel·les de ceràmica esmaltada de forma quadrangular. El rètol anuncia en lletres de color verd fosc sobre fons groc clar “La Unión Metalúrgica“. El contorn del plafó està delineat de color verd fosc, ell mateix resseguit d’una línia intermitent del mateix color. Els dos plafons triangulars estan decorats amb línies verdes seguint el model del precedent.
Època: 1914, data de construcció de la façana
Autor: desconegut
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
CHECA, M. et al. (2000). “Poblenou i la reconversió de les fàbriques”. Icària. Papers de l’arxiu històric de Poblenou 4:23.

EDIFICI
Arquitecte: Josep Maria Plantada, per la reforma de l’edifici
Època: 1914, per la reforma de l’edifici
Estil: arquitectura industrial
Ús original: fabricació de materials i objectes de metàl·lics
Font de la informació:
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Pavelló d’entrada de la Unió Metalúrgica [En línia].
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona. Pavelló d’entrada de la Unión Metalúrgica, carrer Almogàvers 123 [En línia].

SOBRE LA FÀBRICA
Aquesta fàbrica de metal·lúrgia és un exemple de la diversificació industrial que es produeix al Poblenou. Els seus orígens remunten al 1885 quan Dionisio Bobín Sirot inscrigué la patent d’una escombra-raspall per a netejar carrers. Al 1903, gràcies a l’associació de cinc inversors, la companyia es transformà en La Unión Metalúrgica SA. Es dedicava a la compra, venda i fosa de materials i objectes de ferro i altres metalls. Als inicis del segle XX, l’empresa fou denunciada perquè algunes construccions eren il·legals. El tema es resolgué amb la remodelació de l’edifici de la nova fàbrica entre el 1908 i el 1914, duta a terme per l’arquitecte Josep Maria Plantada, la qual inclogué la construcció de naus, cobertes i nous edificis. A l’inici de la Guerra Civil, l’empresa es constituí com a col·lectivitat obrera. Se sap poc de l’activitat de la fàbrica en aquells anys, tanmateix la seva especialitat fa suposar una destinació per a la indústria de guerra. Avui, l’empresa continua existint amb la mateixa activitat professional en una altra seu.

ITINERARI 3: Rètols de mosaic: indústria i publicitat al Poblenou

Punt 1 de l’itinerari

Una breu introducció: la Revolució Industrial i el seu desenvolupament a Barcelona

La Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar al Regne Unit durant la segona meitat del segle XVIII i va concloure entre el 1820 i 1840. En aquell moment es va passar d’una economia rural basada principalment en l’agricultura i el comerç a una economia de caràcter urbà industrialitzada i mecanitzada. La introducció de la màquina de vapor, patentada per James Watt al 1769, en les distintes industries fou l’èxit de la revolució ja que el seu ús representà un augment espectacular en la capacitat de producció.

La màquina de vapor s’introduí a Barcelona -i a Espanya- per primera vegada al 1832, a la Fàbrica Bonaplata, també coneguda com “El Vapor”. Estava situada al barri del Raval, en aquella època dins les muralles de la ciutat. Aquesta era una de les instal·lacions de producció tèxtil que es desenvoluparen a la ciutat. També eren conegudes com fàbriques “d’indianes”, segons l’origen del producte: teixits estampats que venien originalment de la Índia. Aquestes manufactures s’establiren a Barcelona des del 1738 però no fou fins a finals del segle XVIII, inicis del XIX, que augmentaren en nombre arran de la industrialització. El primer complex fabril modern es formà en la part baixa del Raval, propera al port, per facilitar el transport de la mercaderia. Altres fabriques de vapor es desenvoluparen a proximitat del rec Comtal, als actuals barris de Sant Pere i Santa Caterina i, com veurem, a la part sud de l’actual barri del Poblenou.

El desenvolupament de la indústria al Poblenou

L’àrea geogràfica que avui ocupa el barri de Poblenou, propera a la desembocadura del riu Besòs, era en època medieval una zona humida i pantanosa, com ens ho recorda el topònim “Llacuna”. Entre els segles XII i XIII, aquesta zona començà a desenvolupar-se econòmicament amb pastures per al bestiar destinat a abastir Barcelona. La vida exclusivament agrària durà aproximadament fins al segle XVIII.

La saturació del sòl dins les muralles de Barcelona i la normativa de l’Ajuntament de l’any 1846 que prohibia la construcció de noves fàbriques a la ciutat, afavoriren el trasllat d’indústries cap als municipis del seu entorn com Sant Martí de Provençals. Disposava d’espai, aigua i terrenys barats per poder instal·lar els “prats d’indianes”. Aquesta transformació s’inicià a mitjans segle XIX a la part baixa del municipi, on es dessecaren les llacunes i aiguamolls per augmentar la superfície destinada a espais industrials. Per Barcelona també fou una època de grans canvis amb l’enderroc de les muralles al 1858 i la millora de les infraestructures de transport; Sant Martí es veié afectat per la construcció de la carretera de Mataró (l’actual carrer de Pere IV) i pel traçat del camí ferroviari litoral. Les possibilitats de comunicació entre les seus de les industries que romanien a la ciutat i les fàbriques, primer per telegrafia i després per telefonia, crearen condicions idònies per a l’establiment de les primeres grans indústries al Poblenou.

La indústria tèxtil fou el sector productiu més rellevant (de 6 fabricants de teixits i filatures l’any 1861, s’arribà a 89 el 1877 i a 115 l’any 1886), però la diversificació industrial donà lloc a noves activitats. El sector químic i la indústria alimentària (majoritàriament farines i els seus derivats, i posteriorment la indústria vinatera) foren molt importants entre les activitats productives de Sant Martí, com també els sectors del metall, el cuir, el paper i la construcció. En aquella època, el Poblenou començà a ser conegut com el “Manchester català”.

Font de la informació:
CHECA, M., ALBERICH, N., CLAVER, N., FERNÁNDEZ DELKADER, M., FERNÁNDEZ VALNTÍ, R., GÜELL, A., GATNAU, M.J., LLOBET, X. (2000). “Poblenou i la reconversió de les fàbriques”. Icària. Papers de l’arxiu històric de Poblenou 4:23.

COSTA, L. (2015). Pensar és triomfar. La publicitat a través de la història. Barcelona: Editorial UOC.

GENERALITAT DE CATALUNYA – Departament de Territori i Sostenibilitat (2006). Modificació del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona al Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou. Aprovació definitiva. Barcelona, novembre de 2006.

TATJER, M. “La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización  y transformación en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2006, vol. X, núm. 218 (46).

Última actualització de la pàgina: 15/7/2019