MOSAIC
Descripció: rètol del bar El Disbarat situat a la façana principal de l’edifici, a l’exterior. El trencadís està realitzat amb peces de ceràmica esmaltada i de mirall de forma irregular. El rètol anuncia en lletres de color clar (fetes amb mirall) sobre fons negre: EL DISBARAT. La composició està emmarcada per una línia de color clar (peces de mirall) que forma un element vegetal a la cantonada inferior dreta.
Època: 2014
Autor: Lívia Garreta, mosaïcista
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
ITINERARI 4 – Tècniques musives: un recorregut per Gràcia
Punt 4 de l’itinerari
El trencadís
El trencadís és una tècnica de revestiment vertical que es va desenvolupar amb gran exuberància durant el Modernisme català. A més de la seva important dimensió ornamental, en destaca el seu aspecte pràctic ja que les peces trencades de ceràmica s’adapten molt bé a les formes arrodonides d’alguns murs, tant exteriors com interiors i també, en voltes i cúpules. En ser fragments irregulars de peces ceràmiques de rebuig, componen generalment dissenys abstractes. És considerada una variant del mosaic modernista.
L’arquitecte que primer va utilitzar la tècnica del trencadís va ser Antoni Gaudí a l’edifici de les cavallerisses de la finca Güell, a Sarrià. Després l’aplicà a edificis posteriors com la façana de la Casa Batlló. Altres arquitectes importants del Modernisme com Lluís Domènech i Montaner en van fer un ús molt personal com és a l’hemicicle del Palau de la Música Catalana.
El trencadís va anar evolucionant amb la incorporació de trossos irregulars de vidres i de pisa procedents de plats i tasses, etc. Autors com Josep M. Jujol hi van arribar a incrustar objectes volumètrics en algunes de les seves creacions. Com a tècnica té igualment un ampli ressò en els habitatges de l’arquitectura popular fins al dia d’avui.
