Els sis plafons que formen el mural La rotonda dels transports estan col·locats sobre les parets del vestíbul circular, abastant una alçada de 215 cm i una amplada variable -d’entre 65 i 650 cm- segons el lloc on es situen. Els plafons són fets amb peces quadrangulars de gres ceràmic de 10 cm de costat. La decoració de les peces s’aconsegueix amb esmalts mentre que les peces del fons de la composició no tenen recobriment. Les rajoles són adherides a la paret gràcies a un morter aplicat pel revers.

Mirant d’esquerra a dreta, hi veiem representat (els noms i dates en negreta apareixen inscrits sobre els plafons):

Plafó 1 – a l’esquerra de la sortida a la Rambla

  • Una locomotora de vapor Trevitick 1800, segons el nom de l’inventor de la locomotora de carretera Richard Trevithick.
  • Un submarí Haydon (o Donhay?) 1893, aparell no identificat.
  • Una locomotora a vapor Victori Point 1889 (data per confirmar), aparell no identificat.
  • Un cotxe Duryea 1893, segons Franck i Charles Duryea, inventors del primer automòbil amb gasolina dels Estats Units.
  • Un vaixell a vapor amb paletes Explorer 1857, segons el nom del vaixell construït per a explorar el riu Colorado.
  • Un helicòpter Sikorsky 1910, segons Igor Sikorsky, pioner en la invenció d’helicòpters.

 

Plafó 2 – a la dreta de l’entrada al metro

Un aeròstat Coutelle 1795, segons Jean-Marie-Joseph Coutelle, capità de la primera companyia d’aeròstats de la República Francesa.

 

Plafó 3 – a la dreta de la sortida del metro

  • Un helicòpter Leonardo de Vinci 1515, segons la vis aèria inventada per Leonardo da Vinci.

 

Plafó 4 – a la dreta de la sortida a la plaça de Catalunya

  • Una aeronau Hama (data no trobada), segons el nom de Francesco Lama de Terzi, qui va concebre el Vaixell Volador vers el 1670.

 

Plafó 5 – a la dreta de l’entrada als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

  • Una locomotora Stephenson 1830, en referència a George Stephenson responsable de la primera línia de passatgers entre Liverpool i Manchester el 1830.
  • Una aeronau Henson 1845, segons William Henson, el primer en patentar una aeronau amb motors, hèlix i ala fixa.
  • Un submarí Monturiol 1860, segons Narcís Monturiol inventor del primer submarí tripulat anomenat Ictíneo.
  • Una aeronau (nom i data illegibles), probablement el dirigible La France creat per Charles Renard i Arthur Constantin Krebs el 1884.
  • Un cotxe Gurney 1829, segons Golsdsworthy Gurney, el primer en construir un cotxe a vapor.

 

Plafó 6 – a la dreta de la sortida a la Rambla

  • Un vaixell a vapor amb paletes Mayflower (data no trobada), probablement el vaixell  construït el 1887.
  • Una bicicleta Michaux 1855, segons Pierre Michaux un dels inventors de la bicicleta de pedals.
  • Un aeròstat Blanchard 1785, segons Jean-Pierre Blanchard primer en creuar el canal de la Màniga en globus el 1785.
  • Un submarí Batiscafo (data no trobada) segons l’aparell dissenyat el 1947 per Auguste Piccard.
  • Un cotxe Jenatzy 1899, segons Camille Jenatzy corredor automobilístic primer en superar els 100 km/h amb l’automòbil La Jamais Contente.
  • una locomotora de vapor Stephensons 1825, segons George Stephenson responsable de la primera línia ferroviària pública el 1825.
  • Una altra locomotora de vapor Stephenson 1825, segons el mateix George Stephenson inventor de la locomotora The Rocket, una de les primeres amb disposició de rodes 0-2-2.
  • Una bicicleta de roda alta Renard 1878, segons Victor Renard, constructor d’una bicicleta “grand bi” amb una roda de 3 metres, probablement una de les més altes.

Segurament, en acabar la intervenció de conservació-restauració podrem llegir totes les inscripcions i aclarir els interrogants. Podeu veure més fotografies del mural en la fitxa de l’inventari de El mosaic del meu barri.

Última actualització de la pàgina: 22/4/2025