Notícies

Arran d’uns nous treballs motivats pel projecte de construcció de l’estructura de l’estació de la Sagrera-Línia d’Alta Velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona, en concret a tocar del carrer Gran de la Sagrera, s’ha realitzat l’excepcional descoberta d’un nou refugi antiaeri. Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòleg Joel Blanco, de l’empresa ABANS.

L’excepcionalitat d’aquest refugi, del qual no es tenia coneixement, ja que no formava part del cens de refugis antiaeris públics de l’any 1938 publicat per la Junta de Defensa Passiva de Barcelona, és que es tractava d’un refugi de caràcter privat o, més aviat no públic, relacionat amb l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, construïda entre els anys 1918 i 1922, per la companyia MZA. D’aquesta antiga estació encara roman dempeus un dels dos edificis bessons, avui en dia encara en us com a edifici d’oficines de l’empresa ADIF.

Aquesta estació, amb una superfície aproximada de 200.000 m² i més de 17 km de vies, va ser concebuda per descongestionar el trànsit ferroviari de l’Estació de França i del Clot, en resposta al creixement industrial de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu. La seva dimensió la convertí en un dels principals nodes logístics de Barcelona, centralitzant el transport de mercaderies i paqueteria. Aquesta estació funcionà fins l’any 1990.

Atesa la seva importància i dimensions, fou un punt estratègic pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola i, per tant, esdevingué objectiu militar del bàndol feixista, sent bombardejada fins a dues ocasions durant l’any 1937.

Davant d’aquesta amenaça, des de la CNT, que havia col·lectivitzat el sector ferroviari de Catalunya, incloses les estacions, van impulsar juntament amb els treballadors de l’estació, construir un refugi antiaeri que donés protecció durant els bombardejos.

Aquest refugi no presenta l’estructura característica de refugis de galeria en mina, com és habitual en bona part de Barcelona. En aquest cas es tracta més aviat d’un refugi tipus búnquer: excavat a cel obert, i construït amb formigó armat i una llosa de coberta, també de formigó armat, d’uns 2 metres de gruix per suportar la càrrega explosiva de les bombes de 100kg.  Aquests refugis són força superficials, atès el tipus de fàbrica tan resistent, com és el formigó armat. En aquest cas, el refugi es troba al voltant dels 4 metres de profunditat, incloent la llosa o coberta explosiva.

El refugi presenta dues entrades que es trobaven, respectivament, a l’interior dels dos edificis bessons de l’estació de mercaderies, i dels quals només s’ha pogut excavar i documentar un dels accessos, justament aquell de l’edifici que es va enderrocar al segle passat.

Aquestes dues entrades connecten amb dues galeries principals (2,50m alçada x 1,20m amplada) que unirien els dos edificis de nord a sud. Al llarg d’aquestes dues galeries o trams es localitzen fins a quatre sales de grans dimensions (2,50m amplada x 2,50m alçada x aproximadament 12m de llargada), quatre latrines i un petit espai que podria tenir la funció de magatzem o d’infermeria. La longitud total del refugi, d’entrada a entrada, seria al voltant del 90 metres.

Constructivament, el tram més meridional del refugi està format per un esquelet de formigó recobert amb maó massís en junta partida a les parets i maó massís en junta correguda en la volta. Les escales estan construïdes amb encofrat de ciment. Pel que fa als trams central i septentrional, coincidint amb la llosa de formigó, trobem que la major part dels sostres de les galeries i les sales és d’encofrat de ciment, recobert per una capa de morter de calç de tonalitat blanquinosa a mode d’enlluït. Cal destacar que en una de les sales s’han conservat dues banquetes d’encofrat i, a la mateixa sala i l’adjacent, pintades fetes per persones que en algun moment donat varen entrar al refugi (al voltant de l’any 1954). Destaca la troballa, en les parets d’una de les galeries i del petit magatzem, de diversos grafits amb les sigles de la CNT i les FAI que es podrien datar durant el conflicte bèl·lic.  

També es conserva part de la instal·lació elèctrica original del refugi, bàsicament el cablejat i alguns del portalàmpades ceràmics.

Tot i localitzar en alguns llocs concrets certs desperfectes i despreniments fruits de l’acció del temps, el seu estat de conservació és excel·lent, quelcom que el faria únic en les seves característiques constructives i tipologia.

El refugi està en fase d’estudi i la seva documentació amb escàner làser.