Notícies

El dia 16 d’octubre de 2023 es van iniciar els treballs de control arqueològic del Projecte de renovació i millora de les xarxes de serveis de la Via Laietana entre la plaça d’Antoni Maura i Passeig Colom a Barcelona. Districte de Ciutat Vella. La direcció de la intervenció arqueològica l’ha assumida l’arqueòleg Toni Fernández Espinosa de l’empresa Actium i, des del primer dia, compta amb la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. BIM/SA és l’ens promotor de les obres.

Els moviments de terres efectuats al llarg d’aquests mesos han posat al descobert diverses estructures arqueològiques que s’han hagut de documentar exhaustivament, concretament a les places de Correus i d’Idrissa Diallo, de tal manera que en alguns casos ha estat necessari superar les cotes d’obra inicialment previstes i rebaixar més volum de terres per comprendre i interpretar les estructures aparegudes.

En concret, a la plaça d’Idrissa Diallo es van documentar les restes del claustre del desaparegut convent de Sant Sebastià, construït el 1719 i enderrocat amb motiu de la construcció de la Via Laietana. En aquesta mateixa plaça també va aparèixer una estructura de cronologia medieval, per sota d’un dels pilars del convent, que corresponia a una canalització d’aigua.

D’altra banda, a la plaça de Correus s’hi va dur a terme un sondeig informatiu que va posar al descobert les restes de la fonamentació de la font de l’Àngel, una gran font monumental que les fonts documentals situen en aquest espai entre els segles XIV/XV i XVIII, i que s’ha de posar en relació amb la gran canalització documentada a l’altra plaça. Tot i que les estructures de la font recuperades eren fonamentacions, la seva importància històrica és destacada, ja que es tractava d’una de les poques fonts públiques de la Barcelona medieval, encarregada d’abastir d’aigua el port i de rebre els primers viatgers que arribaven a la ciutat per mar.

Recentment, els treballs d’obra efectuats al carrer de la Fusteria, entre els carrers Ample i de la Mercè, han permès posar al descobert les restes de cinc cases d’origen medieval que s’haurien mantingut fins l’any 1909, quan van enderrocar-se per a dur a terme la posterior construcció de la Via Laietana i l’edifici de Correus. Els treballs arqueològics han posat al descobert la planta baixa i alguns soterranis d’aquests habitatges, juntament amb un tram del paviment de les Voltes dels Encants, que antigament s’obrien a la plaça de Sant Sebastià i als carrers de la Fusteria i Ample.

Entre les troballes més destacades hi ha un paviment ceràmic del segle XIV, així com diverses estructures medievals i d’època moderna, incloent-hi pous, dipòsits i xarxes de sanejament. També s’han recuperat materials arqueològics com ceràmiques de diferents èpoques, elements arquitectònics i decoratius de les cases enderrocades, metalls, restes de fauna i vidre. Una de les peces més singulars és una imatge, realitzada amb rajoles policromes, de Sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s’ha trobat al paviment d’un dels habitatges. Les recerques documentals també han permès establir que una de les cases podria haver acollit una de les primeres col·leccions museístiques documentades a la península.

Les obres encara han de continuar en un segon tram del carrer de la Fusteria i al carrer d’Àngel J. Baixeras, fet que, de ben segur, permetrà localitzar més restes que ajudaran a entendre i interpretar el passat de la nostra ciutat.