Notícies

Restes romanes de Can Batlló

L’àrea ocupada actualment pel recinte de Can Batlló era un espai agrícola i d’enterrament i culte en època romana

16 novembre, 2022 , fa 2 setmanes | 56 visites

La continuació dels treballs de control arqueològic del Projecte d’urbanització PAU1 i PAU2 sector 1 de la MPGM de Can Batlló-Magòria (zona verda compresa entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer Amadeu Oller, el carrer Constitució i el carrer Parcerisa) ha proporcionat noves restes arqueològiques que han permès documentar diverses fases d’ocupació en època romana que probablement s’han de relacionar amb la vil·la romana que va excavar-se el 1984 a la Campana, a escassos 400 metres, i les vies de comunicació properes. La major part d’aquestes restes romanes s’han localitzat a l’espai que s’està rebaixant per construir el nou dipòsit de freàtic. Es poden classificar en diverses fases.

La fase cronològicament més antiga es correspon a l’ocupació de l’espai amb un gran canal, excavat al tortorà, que creua tot l’espai del nou dipòsit de freàtic en direcció NO-SE. Se n’han pogut documentar 37,90 metres de longitud, però segueix més enllà dels límits del dipòsit per totes dues bandes. Té forma d’U i una amplada màxima que oscil·la entre els 2,43 i els 2,38 metres. El canal es troba amortitzat per un important nivell de llims ataronjats d’on s’han recuperat restes d’àmfora, ceràmica campaniana, dolia i ceràmica ibèrica que sembla que, a falta d’un estudi detallat dels materials, se situarien cronològicament entre els segles II i I aC. Aquesta estructura hidràulica s’ha de relacionar directament amb l’abastiment d’aigua d’aquesta zona de la pars rustica de la vil·la romana de la Campana. En intervencions arqueològiques recents dutes a terme a la zona de la Sagrera han aparegut estructures hidràuliques similars, per la qual cosa hem de pensar que no es tracta d’un fenomen aïllat, sinó que ens hem d’imaginar un ager Barcelonensis molt ben articulat al voltant de les vil·les i espais productius, on l’aigua era un element indispensable i, com a tal, la seva obtenció justificava la creació de grans estructures al llarg del territori. D’època tardorrepublicana, contemporània al canal, també s’han documentat diverses rases de vinya, que acaben de configurar l’espai agrícola.

Amb posterioritat al canal, l’espai va ser ocupat per diversos encaixos de dolia de grans dimensions. En total se n’han pogut documentar 14 de diferents. Estan disposats formant dues grans fileres, alineades per parelles, i amb una separació sistemàtica d’uns 3 metres. D’època coetània als encaixos de dolia s’han documentat també alguns retalls associats a rases de conreu. La cronologia proposada a camp per aquesta fase seria la segona meitat del segle I dC.

Entre els segles II i III dC, en ple període altimperial, l’espai canvia d’ús i es converteix en un recinte funerari i zona d’enterraments del qual s’han pogut identificar tres moments diferenciats. La fase més antiga correspondria al recinte funerari o de culte amb dues estructures de combustió, forats de pal, ofrenes i una tomba de fossa simple situats a l’exterior dels murs que marcarien el recinte, així com dues altres estructures de combustió i tres retalls associats a pràctiques i ritus funeraris. D’un moment posterior trobaríem tres estructures de combustió més i tres tombes també de fossa simple. Finalment, la fase més recent correspondria a tres enterraments en caixa de tègula.

En total, doncs, s’han posat al descobert 7 estructures de combustió i 7 tombes d’inhumació primària individual, és a dir, que només tenien un únic individu al seu interior. Quatre d’aquestes tombes són fosses simples i les altres tres són més complexes, amb estructura de tègula.

Les restes antropològiques corresponen a 7 individus, un per tomba, quatre de sexe masculí i tres de sexe femení. Tots els individus masculins tenen edats inferiors als 35 anys, un amb edat propera als 15 anys, que és l’individu més jove del grup. Pel que fa als individus femenins, tots són dones adultes de més de 25 anys.

Com en totes les intervencions arqueològiques de Barcelona, tots els elements recuperats es duran a les instal·lacions de l’ICUB de la Zona Franca on seran consolidats, restaurats i estudiats per tal d’obtenir el màxim d’informació possible. De la mateixa manera, també s’han agafat mostres del sediment de l’interior de les tombes i les estructures de combustió per fer estudis bioarqueològics i de micromorfologia. Les restes esquelètiques s’han dut al laboratori d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’estudiaran detalladament. Per ara, les dades de les que es disposa d’aquests individus són molt escasses, però l’esforç invertit en la construcció d’aquest espai funerari i la proximitat a la vil·la romana de la Campana fan pensar que probablement es tractava de persones rellevants d’aquesta vil·la. La intervenció arqueològica no s’atura i seguirà aportant noves dades sobre la història i l’evolució d’aquest espai de la nostra ciutat.

Compartiu l'article

  • Google +
  • Recinte funerari_espai de culte_s. II dC. Foto: ATICS, SL

    Recinte funerari_espai de culte_s. II dC. Foto: ATICS, SL

  • Tomba UF1 esquelet segles II-III dC. Foto: ATICS, SL

    Tomba UF1 esquelet segles II-III dC. Foto: ATICS, SL

  • Tombes UF3 i UF4 amb tegules i amfores. Foto: ATICS, SL

    Tombes UF3 i UF4 amb tegules i amfores. Foto: ATICS, SL

  • Vista d'un encaix de dolium un cop excavat. Foto: ATICS, SL

    Vista d'un encaix de dolium un cop excavat. Foto: ATICS, SL

  • Vista general del canal-Orientació nord. Foto: ATICS, SL

    Vista general del canal-Orientació nord. Foto: ATICS, SL

  • Vista general del Canal-Orientació sud. Foto: ATICS, SL

    Vista general del Canal-Orientació sud. Foto: ATICS, SL

Altres notícies