La creació del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), en el marc dels canvis revolucionaris de l’estiu de 1936, accelerà les transformacions de l’escola barcelonina en aspirar a l’escolarització total fins els 14 anys en la xarxa pública. L’ajuntament contribuí a les reformes i adaptacions dels convents i escoles de les congregacions religioses incautats i donà suport a l’experimentació pedagògica a les anomenades escoles d’assaig.

Les marxes voluntàries al front i les successives mobilitzacions de mestres trencaren la continuïtat a les aules, i la ciutat hagué d’acollir infants i mestres refugiats provinents de regions ocupades per les tropes rebels. L’escola es convertí en una eina més de la lluita antifeixista, i els mestres que no havien sintonitzat amb els valors republicans foren depurats i separats de la feina.

Les escoles foren utilitzades com a refugis pels veïns atemorits pels atacs aeris feixistes, que afectaren diversos edificis, i l’escola del Mar va desaparèixer arran d’un incendi provocat pels bombardejos de gener de 1938. Els nens i nenes vivien la situació de guerra des de les aules i prenien consciència de la destrucció i la penúria que comportava.