La memòria municipal sobre el transport públic de l’any 1931 dibuixava un panorama molt clar de la seva situació. El metro, que havia significat una gran inversió i endeutament públic, no havia donat els resultats esperats; constava només de dues línies i no podia competir amb els transports en superfície. El tramvia sí que va tenir una bona implantació i va ser un mitjà molt utilitzat pels barcelonins. El creixement de la ciutat i l’augment de la població van ser un repte per a la mobilitat i també calia crear noves línies d’autobús que arribessin a zones tot just urbanitzades, encara que sovint trobessin hàndicaps importants com molts carrers pendents de pavimentar.