Aquesta mostra vol recordar l’actuació empresa per l’Ajuntament de Barcelona cara a la dignificació de l’escola pública, amb la voluntat de situar la ciutat en el context de les modernes capitals europees des de les primeres dècades del segle XX.

La configuració d’un model educatiu propi, definit inicialment en el Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908, es desenvolupà a partir de les propostes de la Comissió de Cultura, des de 1917 a 1939 i es materialitzà en la creació de les escoles a l’aire lliure, la renovació de les escoles especials i la posada en funcionament dels grups escolars.

Aquests centres, considerats planters de ciutadania, atengueren el desenvolupament físic i intel·lectual dels infants segons els principis pedagògics de l’Escola Nova, i procuraren infondre els valors de l’igualitarisme, la catalanitat i la neutralitat religiosa, esdevenint autèntics símbols de la ciutat.

Un projecte esperançador malmès per la derrota republicana de 1939, del que en quedaran engrunes a les escoles municipals.