Antoni Capella, Fotògraf de societat 1955 -1980

Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937 - Barcelona, 2009) va arribar a la nostra ciutat el febrer de 1976, poques setmanes abans del cop d’estat del general Videla a l’Argentina. I s’hi va quedar. Durant la Transició, la producció fotogràfica barcelonina estava marcada pel documentalisme, però al mateix temps per un relleu generacional. En aquest context, Humberto Rivas aviat es va convertir en un referent indiscutible per als fotògrafs més joves, que maldaven per la definició i el reconeixement d’un nou territori propi de creació fotogràfica. Com diu Marta Gili en un text de l’any 1991, «el treball d’Humberto Rivas va arribar a Barcelona com una alenada d’aire fresc».

Humberto Rivas va rebre l’any 1997 el Premi d’Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona,  i el 1998, el Premi Nacional de Fotografia del Govern espanyol. Un any després, el 1999, se li va concedir a Argentina, el Premio Konek. L’any 2009 va rebre a títol pòstum la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament, just pocs dies després de la seva mort.

Les fotografies de l’exposició «Huellas. Humberto Rivas» articulen un projecte complex, ja que, en un llarg període, l’autor va rastrejar la geografia cercant escenaris i individus vinculats, d’una manera o d’una altra, a la Guerra Civil. Terol, Belchite, Corbera d’Ebre, Figueres, Barcelona... Però també la Montserrat, la Filo, l’Encarnación, el José María o l’Eduardo. Imatges que posen noms i cares a unes veritats que indefectiblement el pas del temps esborrarà. La retòrica de l’autor i la naturalesa indicial de la fotografia no fan més que reforçar el caràcter residual d’allò que finalment resta. I, en darrera instància, la fotografia: un registre documental de l’estat de la qüestió.