Cartes entre Agustí Duran i Sanpere i Eduard Toda: els manuscrits de la donació Toda a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1920-1938)

L’any 1917 l’Ajuntament de Barcelona va decidir separar els documents més antics del seu arxiu municipal –del s. XIII a 1830s- dels documents d’ús corrent a les oficines -els administratius-, i instal·lar-los en un edifici emblemàtic, la Casa de l’Ardiaca, creant així l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).
Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), arxiver, historiador i arqueòleg, va ser el primer director de la nova institució. La seva direcció va perllongar-se fins el 1957, i va travessar moments favorables i períodes de grans dificultats com la guerra civil, i el franquisme. El nou arxiu va néixer com a arxiu històric municipal, i també com a “arxiu de la ciutat”. Els fons documentals havien de facilitar conèixer i estudiar l’activitat dels barcelonins del passat: la política, l’economia, l’urbanisme, l’organització del treball, els costums, la vida quotidiana, etc. Amb l’impuls de Duran, els primers anys van ser els de les grans donacions ciutadanes: Eduard Toda, Agustí Massana, Rossend Serra Pagès, Ferran de Sagarra, la documentació dels gremis de la ciutat, serrallers, sabaters etc.; i també de les grans compres: l’arxiu del Veguer, documentació notarial i comercial, mapes, plànols, gravats, dibuixos, etc.; i la formació d’una biblioteca i d’una hemeroteca de Barcelona.
Eduard Toda i Güell (1855-1941), diplomàtic, escriptor, i apassionat i expert bibliòfil, va formar al llarg de la seva vida una fabulosa biblioteca -d’entre 60.000 i 80.000 volums- que donà a diverses institucions culturals del país.
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va rebre una valuosa donació d’Eduard Toda entre els anys 1920 i 1938, afavorida per l’interès de Toda en la formació i el desenvolupament de la institució i per l’amistat personal que l’unia amb Agustí Duran i Sanpere i amb la seva família.
Les donacions de llibres, manuscrits, gravats, i fotografies es van fer en successives trameses des de la seva residència del castell d’Escornalbou a l’Argentera, Tarragona, fins a la Casa de l’Ardiaca, on se li dedicà una sala, la sala Toda. Donà una col·lecció d’uns 6.000 volums d’obres estrangeres sobre Espanya, biografies, història i llibres de viatges, i part de la seva biblioteca personal; una col·lecció de gravats amb retrats d’artistes, escriptors, reis, etc.; una col·lecció fotografies; i mig centenar de manuscrits.
La gestió i execució de la donació d’Eduard Toda va produir un intens intercanvi de correspondència amb Agustí Duran i Sanpere. Les cartes conservades testimonien les freqüents consultes sobre qüestions històriques i arqueològiques que Toda feia a Duran, les visites de Duran a Escornalbou, sol o en família, la implicació de Toda en la selecció i orientació del fons de l’Arxiu, i amb les obres que es feien a la Casa de l’Ardiaca, la construcció de la sala Toda, la gestió –que supervisava personalment- dels enviaments de caixes amb llibres, manuscrits, etc.
En el cas concret dels manuscrits que Eduard Toda va donar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, les cartes que destaquem aquí mostren alguns dels punts d’interès en les seves recerques i compres als mercats de llibre d’antiquari de Londres, i de París. Podem detectar almenys quatre centres d’interès:

1) contribuir a refer la col·lecció de manuscrits que havien format part de l’antic Arxiu municipal de Barcelona. És el cas de la Rúbrica de privilegis del segle XV (Ms 1G-22 i cartes de 8 i 11/8/1920), que era un llibre auxiliar de l’arxiu, un índex dels privilegis de la ciutat que es trobaven copiats en els Llibres de privilegis Verd (vol II) i Vermell (vol I i II), fet per trobar els documents ràpidament dins els esmentats còdexs.

2) localitzar manuscrits sobre fets històrics de Barcelona o de Catalunya, o bé relacionats amb Barcelona. En serien exemples: el Dietari de las turbacions de Catalunya portat per Jaume Çafont [...] començant lo 1414 (Ms A-20 i carta de 27/9/1920), escrit durant la guerra de Joan II, en una còpia de la segona meitat del segle XVII; o el Liber pronosticorum Juliani episcopi de futuro seculo (Ms B-116), redactat al s. VII i dedicat pel seu autor al bisbe de Barcelona Idaci.

3) recuperar per a Barcelona manuscrits de biblioteques que històricament havien estat importants a la ciutat. És el cas del Cantoral (Ms B-329 i carta de 15/6/1925), procedent de la biblioteca del desaparegut convent de Santa Caterina de Barcelona, o bé la compra de part de la biblioteca del jurista Antoni de Siscar Miscel·lània de temes jurídics i Index verborum (Ms B-176, B-177 i B-178), que donà a l’AHCB.

4) cal fer esment específic a la col·lecció de documents del viatger i sobre el viatger barceloní Domènec Badia i Leblich, conegut com a Alí Bei, que Eduard Toda va reunir al llarg de la seva vida i que donà íntegrament a l’AHCB formant volums manuscrits (Ms B-160 a B-169 i carta de 14/1/1922), originals i còpies.

TRANSCRIPCIONS DE LES CARTES ENTRE Agustí DURAN i Eduard TODA

Transcripció de la carta d’Eduard Toda a Agustí Duran 8/8/1920

Transcripció de la carta d’Agustí Duran a Eduard Toda 11/8/1920

Transcripció de la carta d’Agustí Duran a Eduard Toda 27/9/1920
Transcripció de la carta d’Eduard Toda a l’alcalde Antoni Martínez Domingo 14/1/1922
Transcripció de la carta d’Eduard Toda a Agustí Duran 15/6/1925

Altres cartes exposades a la Vitrina del document del mes de l’arxiu:

Transcripció de la carta d’Eduard Toda a Agustí Duran 24/8/1920
Transcripció de la nota d’Eduard Toda a Agustí Duran 26/4/1922

COL·LECCIONS DE MANUSCRITS DE L’AHCB:
Manuscrits municipals
Manuscrits patrimonials (A, B i C)

TESTIMONIS ORALS sobre Agustí Duran i Sanpere i l’AHCB
Col·lecció Agustí Duran Sanpere de l'AHCB
ARXIU COMARCAL DE LA SEGARRA, Fons Agustí Duran i Sanpere

Bibliografia i webs consultades
Dietari o Llibre de jornades (1411-1484) / de Jaume Safont ; a cura de Josep Maria Sans i Travé. Barcelona : Fundació Noguera, 1992. CII, 325 p. ; 24 cm.-- (Textos i documents ; 28).

DURAN i SANPERE, Agustí. Barcelona i la seva història. Barcelona: Curial, 1972-1975. 3 v. (Documents de cultura ; 2, 4, 7).
DURAN i SANPERE, Agustí. El Instituto Municipal de Historia de Barcelona a través de sus primeros cuarenta años (1917-1957). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 27, p. 5-67.
FORT i COGUL, Eufemià. Eduard Toda, tal com l'he conegut. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975. (Biblioteca Abat Oliba; 6)
GORT OLIVER, Jordina. Eduard Toda i Güell. Ideologia i escriptura (1855-1941). [tesi doctoral: Universitat de Barcelona, 2012].

MCEM: base de dades de manuscrits catalans de l’Edat Moderna [recurs en línia]

MUÑOZ PUJOL, Josep Maria. Agustí Duran i Sanpere: temps i memòria. Barcelona : Proa, 2004. (Perfils ; 46)
RIERA VIADER, Sebastià. Gènesi i primera etapa de l’Institut Municipal d’Història (1916-1989). Barcelona quaderns d’història, no. 1, p. 25-31.
Repertori de manuscrits catalans (1474-1620) / direcció: Eulàlia Duran. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica ; 50, 55, 58).
Conté: 1. Barcelona: Arxiu Històric i Biblioteca de Catalunya / compilació a cura de M. del Mar Batlle ... [et al.].

RUEDA RAMÍREZ, Pedro José; Saumell Calaf, Dolors (2021). “Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d’Escornalbou: les marques de propietat de la col·lecció d’Eduard Toda”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 47 (desembre).
TODA, Eduard. Cartes d'Escornalbou i Poblet: un epistolari d'Eduard Toda a Agustí Duran i Sanpere (1922-1940) / [edició i introducció a cura de]: Gener Gonzalvo i Bou. Poblet; Tàrrega: l'autor: Arxiu Històric Comarcal de Cervera,2001.

Commemoració 50 anys de la mort d’Agustí Duran i Sanpere

Retrat d’Agustí Duran i Sanpere al pati de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’AHCB i també la seva residència familiar, vers el 1935.

Retrat d’Eduard Toda i Güell treballant al seu despatx, vers el 1930.

Carta d’Eduard Toda a Agustí Duran i Sanpere. 8/8/1920. Toda descriu molt detalladament el manuscrit municipal del qual es parla a la carta de Duran d’ 11 d'agost 1920 i el convida a Escornalbou per examinar-lo. “Manuscrit trobat a Londres, procedeix de l'Arxiu Municipal de Barcelona [...] lligat d'època amb l'escut de Barcelona en las cobertes i en bon estat de conservació”. Detalla les anotacions manuscrits i les marques de llibreter que es troben a la guarda. Aquestes dades ens permeten identificar-lo avui com el Manuscrit municipal 01/1G-22, sense exlibris Toda. AHCB Arxiu de Gestió C5/18-02 p. 1-3.

Carta mecanografiada d’Agustí Duran i Sanpere a Eduard Toda. 11/8/1920. Duran agraeix la invitació de Toda per veure el manuscrit que, pel contingut, podria molt ben ser el mateix que el d'un llibre anomenat "Sumari de Privilegis" del qual se'n conserven dos volums d’esborrany en paper amb senyals evidents d'haver estat transportats a un altre llibre definitiu. AHCB Arxiu de Gestió C5/18-03, p.1.

Rúbrica de privilegis. AHCB, Manuscrits municipal 01/1G-22.Rúbrica o resum dels privilegis i altres documents copiats en els actuals llibres Llibre Verd II, Llibre Vermell I, i Llibre Vermell II (01/1G11, 14 i 15). Hi trobem el resum de cada document, al final es fa constar el foli on comença la còpia sencera del document. Sense exlibris Toda. Les característiques descrites per Toda contribueixen avui a identificar el manuscrit.

Carta mecanografiada d’Agustí Duran i Sanpere a Eduard Toda. 27/9/1920. Duran analitza amb expertesa el contingut d’un altre manuscrit d'Escornalbou que Toda li ha deixat per estudiar. Es tracta del Dietari... de Jaume Çafont o Safont. Duran remarca el seu valor històric, ja que conté la còpia d'un dietari del segle XV fins aleshores desconegut. L’ha comparat amb el Dietari de la Generalitat i assegura que les opinions que expressa l’autor en aquesta còpia són molt explícites, especialment sobre el Conestable de Portugal. Li suggereix que el lloc apropiat per al manuscrit seria l’AHCB. AHCB Arxiu de Gestió C5/18-07 p.1.

Dietari de las turbacions de Catalunya portat per Jaume Çafont que tenia càrrech portar lo Dietari de la Diputacio del General de Catalunya començant… lo 1414. AHCB, col de Manuscrits patrimonials C06-A20. Relació dels esdeveniments més rellevants ocorreguts a Barcelona i concernents a Catalunya en general, 1414 a 1715. Es tracta del manuscrit a què es refereix la carta de Duran de 27/9/1920. Antic posseïdor, en nota marginal al foli 1, ”exlibris Dr. Anthoni Vaquerisses Guarro”, ciutadà honrat de Barcelona. Duran suggereix que podria ser l’autor d’aquesta còpia de la segona meitat del segle XVII. Sense exlibris de la biblioteca Toda.

Carta d'Eduard Toda a l'alcalde Antoni Martínez Domingo, 14/1/1922. Donació d’Eduard Toda a l’AHCB dels Manuscrits Alí Bei i de les edicions dels seus viatges. Toda detalla el que caldria fer per completar la vida d'aquest personatge barceloní: fer recerca a arxius de París dels documents de la darrera etapa de la seva vida a França, i també escriure’n la biografia. La recerca als arxius de París es va fer el 1922. La biografia, Toda no la va arribar a escriure mai, o almenys, no es va publicar. AHCB Arxiu de gestió, C6/22-01, p. 1.

Volums de la col·lecció de manuscrits Alí Bei, amb originals i còpies de documents relatius al famós viatger barceloní, que Eduard Toda donà a l’AHCB. AHCB, col·lecció de Manuscrits patrimonials C06-B160 a B169.

Carta d'Eduard Toda a Agustí Duran i Sanpere, 15/6/1925. Toda demana a Duran que, si ja s’han superat certes dificultats per part de l’Ajuntament amb la seva biblioteca, l'avisi perquè té més caixes preparades -per més enviaments de llibres des d’Escornalbou a l’arxiu-, i també té preparats els famosos cantorals de Santa Catarina que li va oferir. AHCB Arxiu de gestió, C8/23-04, p.1.

Cantoral. AHCB, col·lecció de Manuscrits patrimonials C06-B329.Cants d'actes litúrgics: aspersió de l'aigua, festes de Sants, Corpus, Pasqua, Nadal, Misses, Credos, etc. Paper pentagramat. Caplletres i títols de diferents apartats en vermell. Llatí. Exlibris d'Eduard Toda, al full de guarda nota manuscrita “Procedent del Convent de Santa Caterina de Barcelona”. Signat, E.Toda.

Ex-libris d’Eduard Toda per a la Biblioteca d’Escornalbou.Realitzats per C.G. Underwood [1913] i Pau Font de Rubinat [1921] respectivament. La seva funció era fer de marca de propietat. Una gran part dels llibres i dels manuscrits de la donació Toda porten el seu exlibris. Toda, però, va respectar les marques d’antics posseïdors, el que permet avui entendre com els va adquirir i sobre la base de quines col·leccions va poder reunir la seva. AHCB. Col·lecció Ex-libris Reg. 2223 i 2224.

Nota de premsa de la visita de l’alcalde baró de Viver a Escornalbou, 4/8/1928. El Día Gráfico, 5/8/1928, p. 27. Duran, amb l’entusiasta complicitat de Toda, va organitzar el 4 d’agost de 1928 la visita de l’Alcalde Darius Rumeu i Freixa, baró de Viver, al castell d’Escornalbou, per agrair Toda la seva donació a l’arxiu. En aquella ocasió l’amfitrió obsequià l’alcalde amb quatre manuscrits d’especial raresa amb destí a l’AHCB.

Liber pronosticorum Juliani episcopi de futuro seculo. AHCB, col·lecció de Manuscrits patrimonials C06-B116. L'autor és Julià de Toledo (anys 642-690), arquebisbe de Toledo. L'obra tracta sobre la mort, el judici final, el cel i l'infern. Dedica el llibre al seu amic Idaci, bisbe de Barcelona. Llatí, lletra gòtica, rúbriques en tinta vermella, caplletres en vermell i verd. A contraportada senyals d’antics posseïdors. Obsequi de Toda a l’alcalde Baró de Viver durant la seva visita al castell d’Escornalbou el 4 d’agost de 1928.

Llibre de la Capellania de Pera Mestre pages del Raurell sots invocació dels gloriosos apòstols St. Pere y St. Andreu. Fundada per dit Mestre en la iglésia parrochial de Villalonga. 16 juliol 1699. AHCB, col·lecció de Manuscrits patrimonials C06-B059. Aquarel·la amb el retrat de Pere Mestre. Llibre de notes dels naixements, confirmacions, òbits, escriptures dels béns de la casa Aguader i de casa Carnicer, amb relació de les propietats a la muntanya de Montjuïc, etc. Autor: Miquel Carnisser (s. XVIII 2a m.) et al., anys 1699-1807.Obsequi de Toda a l’Alcalde Baró de Viver durant la seva visita al castell d’Escornalbou el 4 d’agost de 1928.