L’autor del manuscrit va ser  caporal de canons voluntari  de la fragata Numancia durant els anys que aquesta nau, protagonista principal de diverses batalles navals de l’esquadra espanyola a la guerra hispano-americana, va donar la volta al món entre 1864 i 1867.

A més, va ser el pare del l’escriptor i editor Cosme Vidal i Rosich (Alcover 1869-Barcelona, 1918), conegut  més pel nom de Josep Aladern,  i de l’escriptor i poeta Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881-Barcelona 1938).

El manuscrit ve acompanyat de tres cartes de Benito Pérez Galdós, datades als anys 1906 i 1907,  dirigides a Josep Aladern. Galdós va escriure la vuitena entrega de la quarta sèrie dels  Episodios Nacionales,  La vuelta al mundo en la Numancia,  durant els mesos de gener a març de 1906 i per aquesta correspondència amb  Aladern  coneixem com l’escriptor va tenir durant un temps en les seves mans aquest dietari i va ser, molt probablement,  una més de les fonts documentals que Galdós, gran enamorat de la historia naval, va fer servir per redactar la seva obra.

La lectura de les cartes ens transmet la preocupació de Josep Aladern per la possible pèrdua del manuscrit, i la resposta de Galdós confirmant-li la seva tramesa  a la Librería Española (Rambla del Centre, 20). Una llibreria i editorial (Antonio López) amb qui Galdós tenia relació perquè era la principal distribuïdora de la seva obra a Catalunya, lloc de tertúlies literàries i polítiques del moment.

Al 1903 Galdós arriba a Barcelona per l’estrena el 16 de juliol de la seva obra de teatre Mariucha.  Per aquell temps ell ja te en ment la redacció del seu proper Episodio  La vuelta al mundo en la Numancia  i va recopilant informació per contextualitzar-la. Podríem pensar, però no ho sabem, que en una de les seves visites a Barcelona o va conèixer  al mateix Josep Aladern o la notícia de l’existència d’aquest manuscrit en aquests ambients culturals i tertulians de la ciutat.

Galdós va mantenir una bona relació amb diferents escriptors i artistes de Barcelona: el dibuixant Apel·les Mestres, al qual li va encarregar les  il·lustracions de dues de les seves novel·les dels Episodios Nacionales; amb Narcís Oller, amb qui va tenir una extensa relació epistolar; o amb el crític literari Josep Yxart y de Moragas, qui el va incloure a més a més com a redactor a la revista Arte y Letras.

Josep Alardern mor al 1918 i és Plàcid Vidal i Rosich qui tindrà cura del manuscrit. Plàcid Vidal estava casat amb Maria Güell, cosina d’Eduard Toda, diplomàtic i bibliògraf amb molt bona relació amb l’AHCB i qui li va proporcionar més d’una vegada feines a l’administració. Però serà per recomanació de Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona de 1931 a 1934, que començarà a treballar a l’Arxiu Històric.

Entre 1936 i 1938, any de la seva mort, Plàcid Vidal farà una sèrie de donacions a l’arxiu  entre les quals estarà el manuscrit del seu pare. Anys de la Guerra Civil molt difícils per l’AHCB , on la tasca extraordinària del seu director i tot el seu equip va permetre protegir no només el seu propi fons, sinó el d’altres institucions. El Ms. A-350 i les cartes de Galdós han trobat doncs un excel·lent lloc  on perdurar...

Fons de l’AHCB relacionats amb Benito Pérez Galdós

Fons documental

Manuscrits Patrimonials

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@455233

Fons Narcís Oller i Moragas

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@825522

Fons Apel·les Mestres i Oñós

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@707273

Fons Josep Yxart i Moragas

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@886090

Fons Albert Bastardas i Sampere

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@707248

Fons bibliogràfic

Obres de Benito Pérez Galdós a la Biblioteca de l’AHCB

http://w156.bcn.cat/cgi-bin/abnetopa?ACC=DOSEARCH&xsqf03=Benito+Perez+Galdos

Obres de Benito Pérez Galdós al Fons Arlubins (Teatre S.XIX-XX) a la Biblioteca de l’AHCB

Alceste: Tragicomedia en tres actos (el tercero dividido en dos cuadros). [Lloc de publicació no identificat] : [nom de l'editor no identificat],[1914].

Casandra: (novel·la en cinco jornada). Madrid : Perlado, Páez y Companía, 1905.

Los condenados: drama en tres actos, precedido de un prólogo. Madrid : Obras de Pérez Galdós, 1898.

Doña Perfecta: drama en cuatro actos. Madrid : Prensa Popular : La Novela corta, 1917.

Electra: drama en cinco actos. Madrid : Obras de Pérez Galdós, 1903.

La Fiera: drama en tres actos. Madrid: Sucesores de Rodríguez y Odriózola, 1897.

La loca de la casa: comèdia en cuatro actos. Madrid: Obras de Pérez Galdós, 1905.

Realidad: drama en cinco actos y en prosa. Madrid: Imprenta La Guirnalda, 1892.

La de San Quintín: comèdia en tres actos y en prosa. Tercera edición. Madrid: Imprenta La Guirnalda, [1894]

Voluntad: comèdia en tres actos y en prosa. Madrid: Establ. Tip. La Guirnalda, 1896.

Fons hemerogràfic

Arte y letras: revista il·lustrada. Barcelona, 1882-1883.

http://w156.bcn.cat/cgi-bin/abnetopa?TITN=42933

La Ilustración Ibérica: semanario  científico, literario y artístico. Barcelona, 1883-1898.

http://w156.bcn.cat/cgi-bin/abnetopa?TITN=50084

Bibliografia

ARENCIBIA, Yolanda. Galdós: una biografia. Barcelona: Tusquets Editores, 2020. 862 p.

BASTONS I VIVANCO, Carles. “A vueltas con la relación Benito Pérez Galdós-Cataluña”. A:  Actas del V Congreso Internacional de Estudios Galdosianos (Las Palmas de Gran Canaria, 1992. Vol. 2. Pp. 427-436.

BAUTISTA ARROJO, Mª Carmen. Apel·les Mestres, il·lustrador dels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós (1882-1885). Barcelona: Facultat de Filologia i Comunicació, 2020. Treball de fi de Grau, curs 2019-2020.

CARDONA DE GIBERT, Ángeles. “Cataluña y Galdós”. A: Actas del II Congreso Internacional de Estudios Galdosianos (Las Palmas de Gran Canaria, 1980). Vol. 2. pp. 151-164

GARCÍA BARRÓN, Carlos. “Fuentes históricas y literarias de La vuelta al mundo de la Numancia”. A: Anales galdosianos, Año XVIII (1983), pp.110-124.

Josep Aladern (1869-1918): vida i obra. Reus: Edicions del Centre de Lectura : Centre d’Estudis Alcoverencs, 1994. 99 p. (Assaig; 47).

LARA, Antonio. “¿Para qué sirve un libro sin dibujos? (Las ilustraciones de los Episodios Nacionales)”. A: Actas del VII Congreso Internacional de Estudios Galdosianos (Las Palmas de Gran Canaria, 2001). pp. 917-931.

LLANAS, Manuel. L’edició a Catalunya: el segle XIX. [Barcelona]: Gremi d’Editors de Catalunya, 2004. 381 p. (Història de l’edició a Catalunya).

LLANAS, Manuel. L’edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939). [Barcelona]: Gremi d’Editors de Catalunya, 2005. 349 p.  (Història de l’edició a Catalunya).

MADRERAS TINOCO, María Dolores ; RIBERA LLOPIS, Juan Miguel. “B. P. Galdós y N. Oller”. A: Actas del V Congreso Internacional de Estudios Galdosianos (Las Palmas de Gran Canaria, 1992. Vol. 1. Pp. 403-418.

MARTÍNEZ, Pedro Pascual. “Pérez Galdós y el mundo editorial de su época”. A:  Actas del V Congreso Internacional de Estudios Galdosianos (Las Palmas de Gran Canaria, 1992. Vol. 2. Pp. 69-89.

PALOMO, María del Pilar. “De la noticia al Episodio Nacional: La vuelta al mundo en la “Numancia””. A: Actas del IV Congreso Internacional de Estudios Galdosanos (Las Palmas de Gran Canaria, 1990). Vol. 1. pp. 255-262.

VIDAL, Plàcid. L’assaig de la vida. Barcelona: Estel, 1934. 507 p.