Josep Bartolí, intèrpret dels camps de concentració | Arxiu Històric

Data de publicació del document:

10/02/2021

Any del document original:

1939

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un conjunt de 116 dibuixos originals de Josep Bartolí Guiu (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995), artista i activista republicà internat en diversos camps de concentració del sud de França després del final de la Guerra Civil espanyola

El fons conservat a l’Arxiu és fruit de la donació que el mateix autor va fer el 1989 i gràcies a la qual les obres van passar a formar part del patrimoni de la ciutat. Quasi la meitat dels dibuixos a tinta (ocasionalment amb collage de paper de diari) van servir per al llibre Campos de concentración, amb textos de Narcís Molins i Fàbrega, editat a Mèxic el 1944 i reeditat el 2007. Altres dibuixos de Bartolí van ser publicats durant el seu exili en revistes de Mèxic, Filadèlfia i París.

Coincidint amb diversos aniversaris de l’artista, com ara el 110è del seu naixement i el 25è de la seva mort, Josep Bartolí ha estat protagonista del film animat Josep, del dibuixant Aurel, seleccionat per al festival de Canes, així com també l’edició en castellà del llibre La Retirada, on es posen en diàleg els dibuixos de Bartolí i les fotografies del seu nebot Jordi/Georges Bartolí. Recentment, la televisió francesa ha difós el documental Bartolí, le dessin pour mémoire, rodat en part aquí, a les instal·lacions de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat.

Destaca també el llibre publicat anys enrera per la Diputació de Barcelona Josep Bartolí, un creador a l’exili amb la coordinació de Pilar Parcerisas (2002), i la seva referència a les pintures que Bartolí va fer en el seu llarg exili a Mèxic i els Estats Units i que es troben en gran part en col·leccions particulars americanes. Entre l’obra de Bartolí conservada a l’Arxiu destaca la seva experiència de la guerra, la “retirada” i l’exili, plasmada sobretot en els duríssims dibuixos que dedica a l’horror dels camps de concentració del sud de França.

“L’obra de Bartolí saceseja, adoloreix, fueteja, subleva”, sentencià la seva amiga i escriptora, també exiliada, Anna Murià. “Bartolí és, com el segle [XX], agitat, inquiet, utòpic, inconoclasta, passional, reivindicatiu… Els de la nostra generació, els que tenim una existència que pertany de cap a cap al Segle Vint, estem marcats pel seu caràcter contradictori, tempestuós, cruel, maniqueu, congriador d’horrors, invocador d’ideals. De tot ens sentim responsables. El Segle Vint és el nostre món, el que ens ha fet com som, el que nosaltres hem fet, el que hem acceptat, contra el qual hem lluitat i el que enyorarem, ara que ja se’ns esfuma, com s’enyora una mare amb tots els seus defectes… Ésser un home del Segle Vint, i sentir-se’n, comporta aquestes conseqüències. Bartolí les ha assumides. Ha treballat, s’ha esforçat, ha predicat en aquest món del Segle Vint. Ha predicat, sí, i no sols amb el llapis o el pinzell, sinó també amb la paraula quan ha tingut qui l’escoltés, que ha estat sovint”, afirmava Anna Murià l’any 1990.

“La idea és més important que la pintura o el dibuix… necessito explicar alguna cosa i com que no tinc altre llenguatge ho haig d’expressar amb el que tinc, dibuix i pintura, però sacrificant els cànons artístics, oblidant el classicisme plàstic, les lleis amb què es regeix la pintura”, confessava el mateix Josep Bartolí.

Més informació:

Notícia sobre el documental enregistrat a la Casa de l’Ardiaca:

https://ajuntament.barcelona.cat/casalsgentgransantmarti/ca/noticia/els-dibuixos-de-josep-bartoli-cobren-vida-amb-un-nou-documental_781450