Llibre d’Advertiments de la Confraria de Sant Eloi dels Argenters

Data de publicació del document: 
17/08/2020
Any del document original: 
1606

Podem considerar el Llibre d’Advertiments de la Confraria de Sant Eloi dels Argenters com un llibre solemne tant per l’aspecte extern com pel contingut. Les cobertes de fusta folrada amb pell gravada, guarniment de bollons i tanques de metall, ja ens diuen que es tracta d’un exemplar especial. L’interior en pergamí, escrit a dues tintes i amb algunes caplletres ho confirma.  El contingut estipula el regiment intern de la Confraria: elecció de cònsols, nombre de membres, exàmens, festes i celebracions, protocol en els òbits de confrares, atenció a malalts i pobres, etc... Fou iniciat pels majordoms Jaume Lluch i Francesc Tantalaya el 1606 i acabat per aquest i Joaquim Campana el 1609.

L'Arxiu conserva 22 unitats documentals del fons de la Cobraria de Sant Eloi dels Argentes entre els anys 1446 i 1898.

El 1381 els argenters de Barcelona reberen un privilegi de l'Infant Joan pel qual es constituïen en Confraria i alhora un corpus d’ordinacions que havien de servir per regir-la. Així l’ofici, posat sota l’advocació de Sant Eloi, iniciava el seu camí com a corporació professional, tot i que ja era present a Barcelona amb anterioritat i amb una certa regulació.

Després de la Nova Planta les confraries o oficis mudaren el nom pel de gremi i a partir d’aleshores la Confraria d’Argenters s’anomenà Gremio de Plateros, Una altra modificació rellevant vingué de la Reial cèdula atorgada per Felip V el 1732 que els concedí el rang de Col·legi.

Els argenters barcelonins tenien una altíssima reputació com a professionals i gaudien de certes prerrogatives per davant dels de València, Tarragona o Madrid. Des de 1301 tingueren representació al Consell de Cent  i ocupaven el cinquè lloc en la formació de la Coronela.

En els seus tallers treballaven la plata i l’or massís, filat o en banys, així com l’estany.  Les ordinacions regulaven l’obra picada, embotida, de talla, de llima i el muntatge de pedres fines. Elaboraren des de peces delicades com arracades o fermalls fins a peces ostentoses de gran format, algunes de les quals encara es conserven.

L'aprenentatge durava sis anys i l’ingrés a la categoria de mestre es feia amb l'examen de passantia, que consistia en fer una peça entregant-ne alhora la representació gràfica. Les successives làmines presentades pels passants donaren lloc als set volums del Llibre de passanties que reflecteixen l'evolució de l’argenteria i l'orfebreria barcelonines del 1500 al 1833.

Dos prohoms regien la Confraria i tenien la funció de fer inspeccions comprovant que es complís la llei del metall. Totes les peces havien de ser punxonades com a garantia de la llei,  per això els cònsols també rebien el nom de cònsols marcadors. A part, la confraria anomenava un clavari, un examinador, els fusiners, dos majordoms i a partir d’un cert moment un arxiver.

Els argenters i orfebres -argentifabri i aurifabri- es concentraven al quarter del mar. De fet des del s. XV el carrer del mar prengué el nom de carrer de l’Argenteria degut a la presència de l’ofici. 

Enllaços i documentació

El taller d’un argenter. 5D131-18 Llibre de Passanties. Vol V (1753-1814). Fol. 48r.
El taller d’un argenter. Llibre de Passanties. Vol V (1753-1814)
Gerra  de l’argenter J. Poch (1551) 5D131-15 Lllibre de passanties Vol. II (1532- 1629) fol. 80 r.
Gerra de l’argenter J. Poch (1551) Llibre de passanties Vol. II (1532- 1629)
El 1301 G. Des Cors, Bernat des Coll i G. Vencell eren representants dels argenters al Consell de Cent. Llibre del consell 1B.I-01 fol.3 r.
El 1301 G. Des Cors, Bernat des Coll i G. Vencell eren representants dels argenters al Consell de Cent. Llibre del consell.
AHCB4-204/C04 -17933  Col·lecció de gravats.  Festa dels argenters davant del Palau Reial amb motiu de l'elecció de Joan d'Àustria com adjunt al govern de Carles II. En primer terme, seguicis i carruatges. Davant del palau, la guàrdia reial (1677)
Festa dels argenters davant del Palau Reial amb motiu de l'elecció de Joan d'Àustria com adjunt al govern de Carles II. En primer terme, seguicis i carruatges. Davant del palau, la guàrdia reial (1677)