Aquest Llibre de consells de 1624 pertany al Fons d’una de les corporacions més antigues i més ben documentades de Barcelona i que custodiem a l’Arxiu Històric, la Confraria de Sant Joan i Sant Josep dels fusters.
Es tracta d’un dels set volums de consells conservats, on s’anotaven regularment els acords presos en els consells o juntes generals de la confraria. Cada acta de sessió recull els noms i cognoms dels participants, els temes tractats amb les corresponents resolucions preses i és validada al final amb la fe notarial.
Malgrat que el llibre que presentem és de tipus utilitari, de format gran i 212 folis en paper, presenta una enquadernació elegant molt ben conservada. Es manté intacta l’enquadernació original de tipus simple amb cobertes de pergamí, relligadura vista al llom amb fil d’enquadernar i a la portada adorns de tipus geomètric fets amb tira de pell estreta recosida sobre cuiro.
El ric fons de la Confraria dels mestres fusters conté cent vint-i-sis pergamins i setanta-vuit unitats documentals entre volums i lligalls que abracen del 1330 al 1916. A part dels llibres de consells esmentats s’han conservat també els llibres de Promenia (Prohomenia) que recullen els consells tinguts pels representants de la confraria i gremi: prohoms, clavari, receptor i llevadors, els llibres de comptabilitat diària, entre els quals els anomenats: de les anyades dels fusters, els de comptabilitat general o llibres del clavari, els llibres dels aprenents, els registres de confrares, etc...
Des de 1318 els fusters barcelonins tenien representació en el Consell de Cent, però no va ser fins el 10 d’abril de 1388 que es van constituir en confraria per un privilegi reial que els atorgà Joan I, rebent les ordinacions dels consellers de la ciutat, com era habitual. La corporació es regia per tres prohoms, disposava d’un clavari responsable de les finances, un receptor d’emoluments i dos llevadors, també s’elegien quatre examinadors i un síndic.
Els fusters es concentraven en una zona de la ciutat pròxima al mar a l’indret de la porta de Regomir, just on hi havia les primeres drassanes de la ciutat, entre els carrers Ample, de la Mercè, d’ Avinyó i de la Fusteria i tingueren la casa gremial al carrer de la Fusteria i la seu a la capella de St. Josep a la catedral.
Des d’antic els fusters barcelonins es dividien en fusters bosquers i fusters caixers. Els primers obraven elements estructurals de la construcció com pilars, columnes, bigues. Encavallades o cobertes, complint una autèntica funció d’arquitectes sempre complementada pels mestres d’obres, mentre que els fusters caixers, per la seva banda, construïen tot tipus de mobiliari. Des de 1506 tots els mestres fusters estaven capacitats per treballar en ambdues especialitats.
Però a part de participar en la construcció i manteniment d’edificis privats i públics com les drassanes reials, la duana o el pastim, ideaven i realitzaven tot tipus d’enginys en fusta com argues, politges, grues, etc... i també participaven en la construcció i manteniment d’infraestructures com ponts, sínies, sèquies, coberts o molins, tenint un paper important en la construcció del primer moll el 1439. Així podríem dir que els fusters més enllà de la fabricació de mobiliari, compliren, fins al moment de la desaparició de les confraries o gremis, una important funció a cavall entre l’arquitectura i l’enginyeria.
