Revistes sanitàries a l'Hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Data de publicació del document: 
03/08/2020
Any del document original: 
1938

L'Hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat conserva una col·lecció molt interessant de revistes mèdiques, higièniques i sanitàries dels segles XIX i XX. Aquí us volem ressaltar algunes d'elles, que ara es troben disponibles en lliure accés a través del portal Hemeroteca digital de l'AHCB .

El Monitor de la salud de las familias y de la salubridad de los pueblos. (1858-1864).

Revista d'higiene, medicina i economia domèstica, fundada i dirigida per Pere Felip Monlau, un dels higienistes més importants del segle XIX.

Monlau va ser metge i cirurgià, partidari del liberalisme progressista, i un dels impulsors més destacats de la higiene pública i la medicina preventiva de la seva època. En la seva etapa barcelonina, va ser de gran influència el seu treball Abajo las murallas!! (1841) sobre els beneficis de l'enderroc de les muralles de Barcelona per millorar les condicions de salubritat a la ciutat. Va dirigir el diari El Vapor i col·laborà en els diaris El Constitucional i El Popular.

La ciutat de Barcelona va patir durant el segle XIX l'assot de la febre groga (1821 i 1870) i del còlera (1834, 1854, 1865 i 1885). Gràcies a la influència dels corrents higienistes al segle XIX les autoritats van començar a prendre mesures per evitar l'entrada i la progressió de malalties infeccioses a la ciutat.

Gaceta sanitaria de Barcelona : revista científica mensual: órgano del Cuerpo Médico Municipal. (1888-1910).

El 1885 són els inicis de la creació d'un servei sanitari permanent de l'Ajuntament de Barcelona. La ciutat presentava un nombre de víctimes molt alt en moments d'epidèmia i calia millorar molt quant a higiene i sanitat. L'any 1891 va quedar configurat definitivament el Cos mèdic municipal format per:

a) Dispensaris municipals, un per Districte, que prestaven assistència mèdica gratuïta: accidents, malalts pobres, nens que havien d'ingressar a les escoles, vacunacions, estadística mensual, assistència domiciliària, i altres serveis com reconeixement a mossos cridats a files, sospitosos de malaltia epidèmica, etc., b) L' Institut d'Higiene Urbana: s'ocupava de la inspecció de mercats, casernes, desinfecció del subsòl i conductes hidràulics, indústries insalubres, etc., i c) el Laboratori Microbiològic municipal: s'encarregava de vacunacions antiràbiques, anàlisi d'aigües, sòl i subsòl, vacunació contra la verola, anàlisi d'aliments, i del foment de la recerca dins el Cos mèdic.

La Gaceta sanitaria va ser l'òrgan del Cos mèdic municipal per a la publicació estudis científics relacionats amb les condicions de salubritat de la indústria, el tracte mèdic en els accidents de treball, l'afectació de les epidèmies a la ciutat, mendicitat, malalts mentals, estadístiques, etc. Van ser membres del Cos mèdic municipal noms tan rellevants com Jaume Ferran, descobridor d'un vaccí contra el còlera, Joan Giné, Lluís Comenge, o Innocent Paulí.

Revistes sanitàries de la Guerra civil espanyola (1936-1939):

La sanitat durant la Guerra civil espanyola tenia dues àrees interrelacionades: la sanitat militar de l'exèrcit i l'organització de la sanitat a la rereguarda. Les revistes sanitàries de l'època de la guerra reflecteixen aquesta situació. Els llocs sanitaris del front havien de classificar els ferits i derivar els menys greus cap a la rereguarda en una ràpida evacuació que incloïa trens-hospital. Durant el conflicte, va destacar la figura del Dr. Josep Trueta i Raspall en el desenvolupament d'un nou mètode de tractament de ferides de guerra que evitava amputacions i l'aparició de gangrenes. Més tard, aquest mètode també va ser utilitzat amb èxit durant la II Guerra Mundial, i encara és vàlid avui dia.

Us volem destacar aquí els següents títols:

Accés a l'Hemeroteca digital de l'AHCB

Accés a ARCA - Arxiu de revistes catalanes antigues