Sota el crit Visca Macià! Mori Cambó!, les masses ocupaven els carrers de Barcelona de forma festiva, a darrera hora de la tarda d'aquell 14 d'abril de 1931, mentre que a Madrid el rei marxava camí de l'exili.
Les eleccions municipals del 12 d'abril s'havien convertit en un autèntic plebiscit per a la monarquia d'Alfons XIII. Després de la caiguda de la dictadura del general Primo de Rivera i el clima social marcat pel creixement de l'oposició republicana i obrerista, la convocatòria electoral suposava un punt d'inflexió. Havia arribat el moment de triar: monarquia o república. El resultat de les eleccions va ser prou significatiu: l'ERC de Francesc Macià va ser la clara triomfadora, mentre que la Lliga Regionalista encapçalada per Francesc Cambó, una opció política continuista i reformadora del sistema que fins aleshores representava la força hegemònica del catalanisme, va ser clarament derrotada. A Barcelona, l'esquerra havia triplicat el nombre de regidors aconseguits per la dreta. I a la resta de l'Estat el resultat era similar. La victòria de les forces republicanes a les grans ciutats deixava Alfons XIII en un carreró sense sortida.
Cap a quarts de dues d'aquell 14 d'abril, el cap de la llista més votada a les eleccions municipals a Barcelona, Lluís Companys, proclamava la República des del balcó de l'Ajuntament. Assabentat d'aquest fet, Francesc Macià, contrariat per la iniciativa unilateral del seu company de files a l'Ajuntament, volgué anar un pas més enllà i proclamà des del balcó de l'aleshores seu de la "Diputación Provincial", « la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica».
Aquest anunci preocupà el govern provisional espanyol i, el dia 17, pactà amb Macià que la República catalana seria rebatejada amb el nom de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.
Així, doncs, aquest mes d'abril de 2020 commemorem el 89è aniversari d'aquell fet històric que trasbalsà no solament la societat barcelonina, catalana i espanyola, sinó que tingué una repercussió internacional de gran rellevància.
Des d'aleshores, el 14 d'abril ha esdevingut, més enllà del fet històric en sí, una data simbòlica, mítica, una mena d'amulet per a aquelles persones que combreguen amb els valors i els ideals republicans, valors i ideals que tenen a veure amb la igualtat entre les persones, la llibertat i el respecte pels drets humans. Ve a ser la sublimació del concepte ciceronià de "res publica", allò que pertany al poble, la virtut civil dels ciutadans, la saviesa que els fa comprendre que el seu interès individual forma part del bé comú.
Us mostrem, amb documents de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, una pinzellada del que significà la proclamació de la Segona República en diversos àmbits de la vida ciutadana.
