L’exposició aborda una de les èpoques més convulses i negres de la nostra història recent. No es tractava de fer un relat total de la Guerra Civil, ni del Franquisme, ni de la Transició; volgudament s’ha optat per donar veu a les dones que van viure aquests esdeveniments, i es reivindiquen i mostren les seves vivències, les seves inquietuds, els seus problemes. Com va fer l’historiador Ronald Fraser en la seva obra sobre la guerra civil espanyola, l’exposició pretén centrar-se en l’aspecte subjectiu, l’experiència viscuda per les dones que van participar en els fets.
S’han seleccionat fragments de les entrevistes de les col·leccions de l’àmbit de Fons Orals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Aquest àmbit va ser creat l’any 1983 gràcies a la donació de les tres-centes entrevistes realitzades pel mateix Ronald Fraser sobre la guerra civil, treball innovador publicat en castellà l’any 1979 on es feia servir una metodologia coneguda com a Història Oral. Des d’aleshores s’han anat incorporant al fons d’altres treballs que utilitzen la mateixa metodologia: les entrevistes a Neus Català sobre els camps de concentració o la col·lecció Tomasa Cuevas i Adela del Campo sobre les presons durant el franquisme.
El 1997 neix l’associació Dones del 36 amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica -sempre des de l’òptica femenina- d’allò que va significar la Guerra de 1936-1939 i la postguerra franquista: l’exili, la presó, la lluita clandestina o els camps de concentració. Els seus testimonis es recullen a la col·lecció Dones del 36.
Pel que fa a l’època de la Transició, les entrevistes de Mundo Diario, realitzades pel periodista Arcadi Espada són com una fotografia dels canvis que s’estaven gestant en la societat.
Actualment, aquella metodologia ha quedat incorporada en la tasca de recerca dels investigadors que tracten la història més recent, i resulta especialment valuosa per a l’estudi de la història de les dones.
Amb aquesta exposició, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona vol agrair totes les dones que es van prestar a deixar el seu testimoni. Com diu Isabel Olesti a Nou dones i una guerra. Les dones del 36 (2005), «són dones excepcionals que van treballar sempre a l'ombra i que mai no han tingut un reconeixement fins ara, que es comença a despertar la memòria històrica d'un temps que ens han volgut silenciar».
Per tal de complementar les veus de les protagonistes, es presenten d’altres documents de l’arxiu que són fonts per a l’estudi d’aquesta època: els fulls volanders, les cartilles de racionament, els cartells o els dibuixos, així com una mostra important de documents dels fons hemerogràfic i bibliogràfic.
GUIA DELS TESTIMONIS ORALS
Les veus que es poden sentir en l’exposició formen part de les col·leccions de l’àmbit de Fons Orals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, creat l’any 1983 gràcies a la donació de l’historiador Ronald Fraser. D’aquesta col·lecció es poden escoltar els testimonis de quatre dones:
Mª Rosa Ochoa viu els esdeveniments en un ambient vinculat a la CNT i explica la vida quotidiana durant la guerra; Juana Alier, dona d’un fabricant de farines i catòlica practicant, fa esment a la situació dels primers dies a la zona alta de Barcelona; Maria Berenguer, de sentiment anarquista però no afiliada, parla de col·lectivitzacions de petits tallers, de l’ambient que es vivia durant la guerra, i dels bombardeigs; Concha Guarro explica, com a bibliotecària, el funcionament del Servei de Biblioteques al front.
A finals dels anys noranta, la historiadora Mercedes Vilanova i l’antropòloga Mercedes Fernández-Martorell van fer una sèrie d’entrevistes a les Dones del 36. D’aquesta col·lecció que aplega nou biografies de dones militants de partits i organitzacions d’esquerres durant la República i la Guerra Civil espanyola, s’han escollit els testimonis de Concha Pérez, una miliciana que va lluitar al front d’Aragó, i de Maria Salvo. Aquesta, amb noranta-sis anys, deixa el seu testimoni de moments històrics com els Fets de maig de 1937, l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el gener de 1939, els bombardeigs de Figueres i la fugida a França, on va estar confinada en un camp de la Bretanya. Ja de tornada a Espanya, deixa constància dels setze anys passats a les presons de Franco.
La historiadora Giuliana di Febo, a través d’entrevistes, va construir el relat del llibre Resistencia y movimiento de mujeres en España, 1936-1976, primer estudi sobre el paper de la dona en la resistència franquista. Seguint aquest camí, Tomasa Cuevas va recórrer la geografia espanyola i va entrevistar dones que havia conegut durant la seva estada en les diferents presons franquistes. D’aquesta col·lecció es poden escoltar els testimonis de: Rosita Manjón sobre la presó de Ventas (Madrid); Adelaida Abarca, a les presons de Ventas, Tarragona, Girona i Les Corts; Petra Cuevas, empresonada a Ventas, Terol, Saragossa, Bilbao, Amorebieta i Segovia; i de Carmen Chicharro, que parla de Ventas i Predicadores (Saragossa).
La col·lecció Neus Català sobre la vida de la Resistència a França i als camps de concentració nazis aplega quaranta-vuit testimonis. En el seu llibre De la resistència y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, el que hi trobem són «historias verdaderas, sin adornos ni pretensiones, que brotan de lo más profundo y limpio de su memoria».
La Transició està representada per quatre entrevistes del periodista Arcadi Espada per a Mundo Diario: Maria del Mar Bonet, Montserrat Roig, Lidia Falcón i Dolors Calvet, en les que parlen dels inicis del moviment feminista, de les I Jornades Catalanes de la Dona i de les primeres eleccions democràtiques.
