Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Tal dia com avui celebrem el 150 aniversari del naixement del polític i advocat barceloní Albert Bastardas i Sampere. Nascut a la Vila de Gràcia abans de l’annexió a Barcelona,  Bastardas estudià Dret i es col·legià el 1893. Inicià la seva carrera política el 1901 com a militant del Centre Republicà de Gràcia, i posteriorment, unint-se al nou partit de Nicolàs Salmerón, la Unión Republicana, pel qual va ser escollit regidor pel districte de Gràcia – Sant Gervasi a les eleccions de Barcelona el 1903.

El 1906 fou nomenat primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona sota l’alcaldia del conservador Domènec Sanllehy, i hauré d’exercir d’alcalde accidental quan aquest dimití el 1908 després de no poder aprovar el pressupost extraordinari de cultura al Ple de l’Ajuntament. Va ser el primer alcalde republicà i laïcista. Durant la seva alcaldia, fins el juliol de 1909, potencià reformes a hisenda i urbanisme i fou notícia per el famós conflicte dels domassos, en el que l’alcalde es negà a posar cap banderola durant el sant patró del Rei per tractar-se d’una tradició i no d’una obligació prevista a les ordenances municipals.

Fou un dels membres fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) i el 1911 en va ser anomenat secretari. Amb aquest partit esdevingué diputat provincial el 1913 i participà de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou president de l’Assemblea General el 1913.

Molt lligat al Col·legi d’Advocats de Barcelona, el 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, fou expulsat de Catalunya juntament amb la resta de la Junta de Govern per la publicació d’una Guia Jurídica en català, a Sarinyena, Osca, mentre es resolia políticament el seu exili. No pogué tornar fins el 1930.

El 1931 fou diputat del Partit Catalanista Republicà (que acabà sent Acció Catalana) per Granollers, però abandonà la carrera política el 1932 quan no sortí escollit pel Parlament de Catalunya. Des d’aleshores continuà treballant pels assumptes socials, el motiu pel que havia entrat en la vida política. Durant tota la seva carrera dedicà els seus esforços a la protecció de la infància i la vellesa, la millora de les condicions de les mútues de treballadors, les assegurances socials i la prevenció d’accidents, i com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir obrer i l’assegurança de maternitat.

Melòman i defensor de la cultura catalana, fou membre de l’Orfeó Català, de la Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de la Unió Jurídica Catalana. Durant la seva vida política impulsà homenatges a la compositora i pedagoga musical Narcisa Freixes, l’escriptor Emili Vilanova (1906) i el jurista i polític Trinitat Monegal. També impulsà l’homenatge i posterior col·locació d’una estàtua del dramaturg Àngel Guimerà, situada a la plaça del Pi de Barcelona.

En l’àmbit personal fou un home molt familiar. Es casà el 1906 amb Dolors Parera, amb qui tingué sis fills. Entre els seus descendents destaquen els seus fills, el llatinista Joan Bastardas i el pintor Rafel Bastardas, i els seus nets Ramon Bastardes, promotor cultural que reorganitzà, juntament amb Max Cahner, les revistes “Germinabit” i “Serra d’Or”; els dos foren també fundadors d’Edicions 62. Igualment fou l’avi de Albert Batlle i Bastardas, advocat, polític i actual regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i de l’historiador Alfred Perez-Bastardas, que realitzà la tesi doctoral sobre la figura del seu avi amb el seu fons arxivístic, del que en feu donació a l’Arxiu Històric de Barcelona el 2005. Apte per a consulta des del 2015, el seu tractament arxivístic íntegre es va finalitzar el 2019.

El seu fons arxivístic, format per 49 unitats d’instal·lació i 84 fotografies, s’ha tractat en diferents fases des de la seva arribada el 2005 fins a ser finalitzat el 2020. El fons conté documentació generada en el marc de les activitats familiars, professionals i associatives del polític i advocat barceloní. En destaca àmpliament la correspondència, formada per 5318 cartes rebudes de més de 1700 corresponsals, que reflecteixen un il·lustre cercle social amb altres personatges rellevants de principis de segle XX, com els advocats i polítics Enric Prat de la Riba i Sarrà (5D71-16/0596), i Francesc Layret (5D71-15/0408), l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (5D71-17/0602) i a més d’altres noms destacats com Angel Ossorio Gallardo (5D71-16/0543), Domènec Sanllehy (5D71-17/0682), Hermenegildo Giner de los Ríos (5D71-14/0337) i Alexandre Lerroux (5D71-15/0410).

Per consultar el fons cliqueu aquí