El fons personal de Jordi Maragall i Noble
A partir del mes de juliol del 2021 el fons Jordi Maragall i Noble (AHCB3-5D72) passa a ser consultable públicament, per aquest motiu l’Arxiu Històric Ciutat de Barcelona (AHCB) dedica una tria d’alguns documents significatius per il·lustrar la importància d’aquest personatge en la societat catalana de l’últim terç del s. XX.
L’ingrés del llegat es produeix el 21 de juliol de l’any 2000, mitjançant un conveni signat entre la família Maragall i l’Institut de Cultura de Barcelona. El conjunt documental del productor engloba 41 unitats d’instal·lació, que contenen registres documentals on s’hi reflecteix el testimoni d’una personalitat heterogènia i complerta, representativa de les generacions marcades per la Guerra Civil. A banda, també incorpora la biblioteca personal amb llibres de temàtica variada i diverses revistes col·leccionades al llarg del temps.
La figura de Jordi Maragall (1911-1999) queda circumscrita a l’entorn on es va educar, clarament marcat per la influència del seu pare i la posició familiar distingida dins l’atmosfera barcelonina, fet que va conduir la seva formació a la Filosofia i Lletres i el Dret, estudis que li van permetre entrar a l’ambient universitari i relacionar-se amb la intel·lectualitat dels anys 30.
La seva faceta laboral s’inicià en el terreny docent, vinculat com a ajudant a la Universitat de Barcelona i com a professor complementari de l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella. Però la dictadura va suposar una ruptura amb el món anterior, havent d’emprendre un nou camí professional i personal. Fruit de la seva trajectòria extensa, en la secció de Gestió professional s’hi localitzen referències corresponents a l’època directiva dins la indústria farmacèutica o el seu recorregut dins l’activitat editorial i periodística.
Durant el franquisme s’introdueix en agrupacions catòliques dissidents al règim, destacant la seva implicació amb Franciscàlia o la revista progressista social El Ciervo. Arran d’aquests contactes començà la producció d’escrits desenvolupats respecte a un context ideològic, literari i filosòfic que van marcar la seva actitud vital i que l’acompanyaran fins la seva mort. Dins l’apartat d’Obra creativa apareixen una suma de publicacions i estudis sobre aquestes temàtiques, que serveixen de base per entendre l’interès del perfil que configurava el personatge.
Amb el restabliment de la democràcia, Jordi Maragall encetà un cicle inèdit en la seva vida. El nou marc polític absorbí tot el cabal acumulat pel protagonista, traslladant-se primer en el càrrec de Director General de Cultura del govern instituït per Tarradellas; tot i que acabà enrolant-se al PSC, partit amb el qual obtingué un escó al Senat espanyol durant 4 legislatures (1982-1997). A la sèrie d’Activitat política s’hi conserva el conjunt de documents pertanyents a aquesta etapa.
La recuperació de la societat civil permet destacar el perfil polifacètic de l’individu, fet que el va portar a impulsar i col·laborar en infinitat de projectes de l’àmbit social, cultural i acadèmic. Aquesta característica queda reflectida en l’apartat d’Activitat associativa del fons. Així, s’hi pot trobar documentació sobre la seva etapa a institucions com l’Ateneu Barcelonès o la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, però també una multitud d’entitats com l’Associació d’Amics de l’Institut Escola, l’Associació d’Amics d’Apel·les Fenosa, la Fundació CIDOB, la Fundació Joan Maragall o la Fundació Vidal i Barraquer.
Fruit de les seves qualitats i tarannà va rebre el títol de la Creu de Sant Jordi (1987) que culminava una trajectòria lligada als referents més rellevants dels cercles eminents del moment, com es pot comprovar en el capítol que conté informació de Correspondència, on es distribueix l’epistolari de la vida personal, professional i social que permeten resseguir els contactes amb qui es cartejava, destacant personalitats de la política (Josep Tarradellas, Pere Pi-Sunyer, Jordi Pujol, Felipe González o Federico Mayor Zaragoza), la cultura (Salvador Espriu, Maria Canals, Enric Jardí, Anselmo Carretero) o el moviment intel·lectual (Joaquim Xirau, Pere Bosch Gimpera, Lluís Cuéllar, Eugenio Trías).
En definitiva, la seva empremta documental permet conèixer la persona que enllaça el poeta Joan Maragall (el seu pare) amb l’alcalde de Barcelona i president de la Generalitat Pasqual Maragall (el seu fill), establint el pont d’una de les nissagues més cèlebres de la ciutat de Barcelona.
A partir d’ara el llegat es troba a disposició dels usuaris de l’AHCB, ampliant la considerable agrupació de fons personals custodiats en aquest arxiu.
Per saber-ne més:
Tota la documentació que configura el fons personal de Jordi Maragall és consultable en el catàleg en línia de l’Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.
https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@1167557
Per aprofundir una mica més en el protagonista, podeu consultar la biblioteca personal del fons Jordi Maragall i Noble, on s’hi inclouen títols de publicacions pròpies, a més de llibres realitzats per companys i amics que, en ocasions, incorporen la dedicatòria. Principalment recomanables són les seves obres publicades, que es troben incorporades al fons bibliogràfic conservat a l’AHCB:
http://w156.bcn.cat/cgi-bin/abnetopa/?ACC=DOSEARCH&xsqf99=FonsJordiMaragall
Per completar el conjunt ingressat, podeu trobar els exemplars d’hemeroteca pertanyents al fons Jordi Maragall i que han passat a completar les capçaleres conservades a l’AHCB:
http://w156.bcn.cat/cgi-bin/abnetopa?ACC=DOSEARCH&xsqf01=fons+maragall+donatiu+revistes
