Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Durant el confinament pandèmic, una neboda d’aquest estudiós va recuperar una antiga maleta de fusta guardada des de feia molt de temps. A l’interior hi va descobrir una petita joia, resultat del curt periple vital del seu oncle Siegfried Bosch i Pardo. Aquesta maleta havia estat custodiada durant més de quaranta anys per Miracle Bosch, fermament convençuda de la singularitat dels papers del seu germà.

Es tracta d’un llegat compost de disset carpetes on s’hi troben originals amb un valor informatiu rellevant i un estat de conservació òptim, fruit de la trajectòria desenvolupada per Siegfried Bosch durant els anys 30 del s. XX. En destaquen les unitats relatives a la seva tasca com a historiador, on s’interessà per diferents aspectes de la història de Catalunya i, molt particularment, per l’època medieval. En aquest àmbit, sobresurten diverses recerques relatives a la cavalleria, amb contribucions sobre el Tirant lo Blanch o el mite de Sant Jordi. El fons conté també manuscrits corresponents a investigacions d’altres períodes històrics, com per exemple una tesi inèdita sobre l’aplicació del Decret de Nova Planta o un treball relatiu a les gestes del Sometent a Catalunya durant el segle XIX. Per últim, s’hi troben alguns escrits sobre artistes del món musical i teatral. Complementàriament hi consta un dossier amb el seu propi expedient acadèmic, així com retalls de premsa, vàries fitxes bibliogràfiques i documentació referent al Congrés Jurídic Català celebrat el maig de 1936.

Una peculiaritat significativa del conjunt documental conservat és l’existència d’un lligall voluminós dedicat a la bruixeria, d’autoria conjunta amb Francesc Carreras Candi. Aquest fet es deu a la col·laboració entre ambdós erudits i resulta especialment important, atès que l’AHCB ja és el custodi del l’arxiu personal d’en Carreras, autoritat reconeguda en l’estudi sobre la història de Barcelona.

Amb aquesta nova arribada, l’AHCB segueix apostant per una línia de preservació de fons arxivístics vinculats amb la ciutat i a l’impuls del coneixement de la memòria de Barcelona a través del patrimoni documental. Des de l’Arxiu, ben aviat es procedirà al tractament del material textual perquè estigui en les millors condicions d’instal·lació possibles, així com perquè pugui ser difós i conegut per la ciutadania.

Biografia del productor

Siegfried Bosch i Pardo (Barcelona, 1916-1940) advocat, periodista i historiador. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1936, fou militant de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i proper al partit Acció Catalana Republicana. Com a membre de l’Associació d’alumnes de la Facultat de Dret participà en el Congrés Jurídic Català celebrat el maig de 1936 i organitzà la mostra de textos jurídics de l’antic Dret Català al paranimf de la Universitat. En el marc de l’esmentat Congrés, i conjuntament amb Manuel Cruells i Pifarré, edità el catàleg de l’exposició de documents jurídics de l’arxiu de Poblet.

De ben jove es va convertir en un apassionat de la història de Catalunya, interessant-se especialment en el període medieval. Les seves aportacions més rellevants queden ben reflectides en la descripció del fons personal dipositat a l’AHCB.

L’any 1933 s’incorporà com a redactor a la revista Universitat Catalana -publicació adherida a la Fédération Universitaire Internationale-, de la que posteriorment en fou director. El 1935 inicià una intensa col·laboració amb el diari La Publicitat, a la secció Les Lletres i les Arts, com a crític literari. Durant la Guerra Civil, a partir de setembre del 1937 i des del front de Madrid com a corresponsal de guerra, publicà una sèrie de cròniques sota el títol genèric “De la lleva catalana del 1937”. Acabada la Guerra Civil,  retornat a Barcelona i perseguit per la policia franquista, morí als vint-i-quatre anys d’edat.