La pel·lícula d’animació Josep, basada en la vida i l’obra del dibuixant antifranquista Josep Bartolí ha estat seleccionada al Festival de Cannes.
La productora Les Films d’Ici Méditerranée havia fet el documental Bartolí, le dessin pour mémoire que incloïa enregistraments, a la Sala Massana de l’AHCB.
Es varen enregistrar els comentaris de George Bartolí, nebot de Josep Bartolí, de 24 dibuixos del seu oncle que expliquen la retirada i l’exili republicà. També participà Jaume Canyameras que va publicar, el 1990, Conversa amb Bartolí. La versió de la vida de Josep Bartolí, en pel·lícula d’animació, competeix amb altres 3 films al Festival de Cannes d’enguany
Els dibuixos de Josep Bartolí (Barcelona 1910 – Nova York 1995) són un testimoni colpidor del període més tràgic del segle XX, que ell va viure i plasmar cruament amb mirada lúcida: els anys de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pels camps de concentració i l’experiència de l’exili a França durant la Segona Guerra Mundial.
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un conjunt de 116 dibuixos originals de Josep Bartolí, fruit de la donació que el mateix autor va fer el 1989 i gràcies a la qual les obres van passar a formar part del patrimoni públic barceloní. Executats amb tècnica irreprotxable, quasi la meitat dels dibuixos a tinta (ocasionalment amb collage de paper de diari) van servir per al llibre Campos de concentración, amb textos de Narcís Molins i Fàbrega, editat a Mèxic el 1944 i reeditat el 2007. Altres dibuixos del Fons Josep Bartolí Guiu (AHCB3-235/5D19) van ser publicats durant el seu exili a revistes de Mèxic, Filadèlfia i París.
L’obra de Bartolí no es limita a aquest vessant del dibuix editorial, sinó que també va donar excel·lents fruits en el camp de la pintura, en especial durant l’etapa de Nova York, on va estar en contacte amb els artistes més avantguardistes i on va experimentar amb l’expressionisme, l’abstracció i un Pop Art crític. Entre els seus temes pictòrics destaca la seva passió per la tauromàquia, amb la qual, com Picasso o Goya, plasma l’enfrontament entre l’home i la bèstia com una lluita ritual. Bartolí també va ser escenògraf i escriptor.
