Les 791 reproduccions de segells documentals col·leccionats per Fèlix Domènech i Roura, a consulta

Les 791 reproduccions de segells documentals col·leccionats per Fèlix Domènech i Roura, a consulta

Ja està disponible a la consulta la Col·lecció sigil·logràfica de Fèlix Domènech i Roura

Ja està disponible a la consulta la Col·lecció sigil·logràfica de Fèlix Domènech i Roura (identificada amb el codi C27), formada per 791 reproduccions de segells de reis, comtes, localitats i particulars, a més de pitrals (peces de la corretja del bast o la sella). Es tracta de reproduccions fetes en guix, que en ocasions es van recobrir amb una capa de metall segons la tècnica de la galvanoplàstia, per donar-los una aparença més autèntica.

Fèlix Domènech i Roura (Barcelona 1888 – Buenos Aires 1977) era fill de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Malgrat que es va llicenciar en medicina, al llarg de la seva vida la seva autèntica passió va ser la recerca històrica, i més concretament l’heràldica. Tenen especial anomenada les obres que va fer en col·laboració amb el seu pare, com el Nobiliari general català i les Ensenyes Nacionals de Catalunya. De fet, possiblement la present col·lecció va ser fruit de les recerques que va fer per glossar i il·lustrar els seus treballs. Després de la mort del seu pare, el 1924 Domènech i Roura va vendre la col·lecció per 2.000 pessetes a l’Ajuntament de Barcelona, que ja tenia previst rebre en donatiu les col·leccions de segells (originals i reproduccions) de Ferran de Sagarra, el gran referent de la sigil·lografia catalana.

Què podem trobar en aquesta col·lecció? Destaquen els segells de reis i comtes (i reines i comtesses) catalans i també d’altres regnes i comtats —Castella i Lleó, Navarra, Foix, Armanyac, Saboia i Anjou, entre d’altres— però que eren d’interès per què pertanyien a personatges que d’una manera o altra havien tingut relació amb Catalunya. També hi ha segells municipals catalans i de la resta de la Corona d’Aragó, mentre que el gruix principal de la col·lecció el conformen segells particulars (499 motlles). També destaca el petit grup de 25 pitrals, la majoria d’originals dels quals es conserven al Museu Episcopal de Vic. Domènech i Roura va recórrer arxius i biblioteques de Catalunya, Espanya i França, a més de tenir accés a col·leccions privades, entre les quals destaca la col·lecció privada de Salvador Babra, el conegut llibreter i bibliòfil, de la qual va arribar a reproduir una vuitantena de segells.

En essència, es tracta d’una col·lecció que es va fer inspirada en la gran obra sigil·logràfica de Ferran de Sagarra —la Sigil·lografia Catalana, que va guanyar el premi Martorell el 1912—. La col·lecció de Domènech i Roura el que fa és omplir els (pocs) buits deixats per Sagarra —hi ha molt pocs segells que es repeteixin a les dues col·leccions—, pel que el seu interès rau precisament en el fet que completa aquella. Com a curiositat i exemple, Domènech i Roura va localitzar el segell municipal més antic conegut fins al moment: un segell del consell de Tortosa, de 1157, mentre que el més antic identificat per Sagarra era de Barcelona, de 1289.

Els motlles de la col·lecció Domènech i Roura van estar barrejats durant molts anys amb els de la col·lecció de Ferran de Sagarra, i cap a 2009 se’n va fer una primera gran separació. Aquest any 2023 les tasques s’han concretat en acabar d’individuar els segells que pertanyien pròpiament a la col·lecció de Domènech i Roura —a partir de la llista que el propi autor va donar a l’arxiu en el moment de la venda— i fer-ne una nova instal·lació. També s’ha fet un inventari, que es pot consultar a través del catàleg en línia de l’Arxiu Municipal i que permet consultar amb detall el contingut de la col·lecció, a més de donar informació més detallada sobre els orígens de la col·lecció.