Obrim les Portes de la Ciutat

Obrim les Portes de la Ciutat

La sèrie Dret de Portes, disponible per a la consulta en el seu 200 aniversari

En els darrers mesos s’ha treballat per posar a disposició dels ciutadans una nova sèrie del fons del Consell de Cent i l’Ajuntament Modern: el Dret de Portes (1815-1856), format per 112 unitats d’instal·lació entre capses i volums. La seva documentació es pot consultar a través del catàleg en línia[1].

El Dret de Portes va ser un impost antecedent a l’impost sobre el consum que es gravava sobre les mercaderies que entraven a la ciutat de Barcelona a través dels seus Portals. L’impost havia passat a ser de titularitat reial des del 1714 i durant el segle XVIII la Reial Hisenda se’n va fer càrrec, tot i que a vegades l’arrendava temporalment a empreses privades per estalviar-se’n la gestió diària. A principis de segle XIX l’Ajuntament de Barcelona va decidir sol·licitar-ne l’arrendament per ajust alçat i se’n va fer càrrec durant diversos períodes: entre 1819 i 1820, 1821 i 1824, 1836 i 1844 i fins i tot en alguns anys de la dècada de 1850. El període més complet documentalment començà el 21 de juliol del 1821, del que avui en celebrem el bicentenari.

La sèrie està formada, d’un costat, per la documentació administrativa del mateix impost que dona fe de l’organització municipal. Hi podem trobar documentació sobre incidències diàries a les portes, regulació de les tarifes, resums comptables de la recaptació, relacions de treballadors, oficis administratius, informes i organització de les rondes per evitar defraudacions.

Per altra banda hi trobem la documentació de la recaptació diària en forma de llibres que es duia a terme a les mateixes portes. En aquests llibres s’hi anotava qui era l’introductor, quina mercaderia introduïa i en quina quantitat, i quant pagava per fer-ho. Principalment s’ha conservat la documentació del Portal de l’Àngel, el Portal Nou, el Portal de Sant Antoni i el d’entrada al fortí de Don Carlos, a la Ciutadella. En menor quantitat, podem trobar resums de la recaptació de totes les portes de la ciutat, inclosa Santa Madrona i el Portal de Mar, i fins i tot uns quants comunicats diaris del col·lector d’Hostafrancs de 1856.

Les mercaderies gravades varien depenent del període, però principalment eren el vi negre, l’aiguardent, el vinagre, les carns salades i seques, l’oli, les llonganisses i el pernil. També trobem, excepcionalment, referències a bestiar i altres mercaderies que embarquen o desembarquen a través del portal de Don Carlos.

Amb l’enderroc de les muralles de la ciutat i l’aplicació cada vegada més constant d’impostos directes sobre el consum de mercaderies, el Dret de Portes anà perdent vigència fins que desaparegué a mitjans de segle XIX.

La documentació s’ha integrat a l’AHCB com una sèrie nova del fons del Consell de Cent i Ajuntament Modern, dins de la secció de Finances i Hisenda, i rebrà a partir d’ara la codificació 06.01/1K.II. Aquesta sèrie inèdita, formada per 81 volums i 31 capses, pot proporcionar als usuaris una nova visió de la política impositiva de l’Ajuntament de Barcelona, així com del control del comerç i dels proveïments a la ciutat.

consultar el catàleg en línia