Una part de la història de la Cartoixa de Montalegre, a l’AHCB
La Cartoixa de Montalegre, de l’orde cartoixà fundat per sant Bru, va ser creada el 1415 a partir de la fusió de les cartoixes de Sant Pol de Mar i de Vallparadís de Terrassa. Per a la construcció del nou edifici es necessitava un espai ampli, adaptat a la necessitat de grans espais típica d’aquest orde, i el lloc escollit va ser el peu de la muntanya de Montalegre, al terme de Tiana, on anteriorment ja hi havia viscut una comunitat de canongesses agustinianes.
Des de la seva creació al segle XV, la cartoixa va anar ampliant ràpidament el seu patrimoni, ja fos per donació o per compra. La seva àrea d’influència principal va ser la zona del Baix Maresme i el Vallès, especialment l’Oriental: Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Granollers, Sant Celoni, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana…
Una part important del fons que es conserva a l’AHCB és justament testimoni de la gestió d’aquest patrimoni. Parlem tant de la documentació justificativa dels drets adquirits sobre aquests béns com de la gestió de les seves rendes (capbreus, llevadors de censos…).
A més, el fons també conserva documentació relativa a litigis, alguns privilegis papals, actes d’extracció de les moltes relíquies que es conservaven al monestir (algunes vingudes el segle XVII de França, Alemanya o Sardenya) i també llibres d’aniversaris, en què s’anotava la mort dels frares cartoixans o de personatges dignes de recordar.
També és significatiu remarcar que alguns dels quaderns del fons estan protegits amb fulls reaprofitats de manuscrits gòtics, decorats a doble tinta i amb interessants caplletres, com un tractat de sant Agustí d’Hipona i alguns cantorals litúrgics escrits amb notació neumàtica i lletra gòtica librària.
Es tracta d’un fons format, en total, per 37 volums, 4 lligalls i 63 documents, d’entre 1158 (la donació feta pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a l’església de Santa Maria de Caldes de la bassa oliera de Caldes de Montbui, que en realitat és un trasllat) i 1858. Tot i això, la part més significativa de la documentació és dels segles XVII i XVIII.
Cal dir, però, que l’AHCB no conserva tot l’arxiu de la cartoixa. De fet, el gruix més important de documents es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). Allà es conserven més de 2.600 pergamins, 92 volums i 72 lligalls, a la secció d’Ordes Religiosos i Militars (antic Monacals). De fet, aquest arxiu es va salvar gràcies a l’acció de Pròsper de Bofarull, director de l’ACA quan el 1835 es va estar a punt de perdre per efecte de les bullangues. A més de a l’ACA, també es conserven alguns volums i pergamins a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Comarcal de Maresme i a la pròpia cartoixa, que en manté una petita part.
Al llarg d’aquest 2021 s’han dut a terme les tasques de creació del quadre de classificació, de descripció de cadascuna de les seves unitats i d’instal·lació amb materials de conservació adequats. Podeu consultar-ne el contingut a través del catàleg en línia de l’AMB i també de l’inventari disponible al web de l’arxiu.
