El 19 d’abril de 1979 es constituí el primer consistori democràtic de Barcelona encapçalat per l’alcalde Narcís Serra. Amb un total de 43 regidors i regidores, el nou ajuntament obrí les portes de la Casa Gran a una nova era democràtica. La majoria dels nous protagonistes polítics eren persones mancades experiència en la gestió municipal, però sobrades d’empenta i amb ferms compromisos adquirits amb l’electorat. Amb tot, havien d’afrontar una situació gens propícia: l’estat de fallida econòmica de la hisenda municipal. Aquest condicionant que els obligà a lliurar la batalla amb el govern central per tal que promulgués aviat una nova llei de finançament local a l’alçada de les exigències ciutadanes.

A Barcelona es consolidà el Pacte de Progrés, un acord de govern entre el PSC, PSUC, ERC i CiU que va facilitar els vots d’investidura de més del 80% dels regidors perquè Narcís Serra fos nomenat alcalde. El nou equip de govern comptà amb representants d’aquests quatre partits polítics, quedant només a l’oposició Centristes de Catalunya-UCD. El tarannà d’aquest ajuntament quedà reflectit en la creació de les noves àrees de govern que posaven la ciutadania al centre de l’acció política: des de la regidoria de Descentralització i Participació Ciutadana a una de Cultura i Esports, passant per Joventut i Esplais i la inèdita de Serveis Socials.