El nou Ajuntament va apostar per un urbanisme fet a mida de les persones, que permetés recuperar el dret a la ciutat. El Pla Comarcal de 1976, que seguia la lògica del porciolisme, contenia un seguit d’actuacions urbanístiques molt agressives per al barri de Gràcia, i va ser contestat molt durament durant els anys de la transició.

Amb les eleccions municipals de 1979, algunes de les reivindicacions del veïnat van ser assumides pel nou consistori, particularment la necessitat d’abandonar el Pla Comarcal, encara vigent, i crear un Pla Especial per a Gràcia.

A instàncies del govern municipal, un equip tècnic va presentar el 1981 un estudi de situació de Gràcia, en el que s’hi ressaltava que qualsevol pla urbanístic hauria de respectar la forta cohesió a nivell arquitectònic, urbanístic i històric del barri. Es plantejava la necessitat d’aturar l’activitat depredadora del sector immobiliari i apostar per la rehabilitació. Aquestes eren les bases d’un Pla Especial de Gràcia respectuós amb la integritat del barri, que abandonava la faraònica Via 0 que contemplava el Pla Comarcal i que hagués suposat l’esquarterament del barri per una via ràpida de vehicles rodats.