La greu crisi financera que va haver d’afrontar el consistori de Narcís Serra va condicionar la seva obra de govern. En paraules del propi alcalde, el primer Ajuntament de Barcelona va portar a terme la política “de sargir”, és a dir, lluny de fer grans obres públiques, aquest mandat es va caracteritzar per fer petites intervencions als barris. La consigna fou la de fer petites obres públiques que dignifiquessin els barris de la ciutat.

Gràcia és el districte paradigmàtic d’aquesta línia d’actuació ja que fou en aquests anys quan s’aprovaren les remodelacions urbanístiques de les places de Gràcia: la plaça de Trilla, la plaça del Raspall o la plaça de la Virreina foren algunes de les places reformades.

També en termes urbanístics, al llarg de l’any 1980 es van projectar les illes de vianants, un recurs de regulació i pacificació de l’espai urbà en favor de la ciutadania. El març de 1982 s’aprovà l’illa de vianants al voltant del Mercat de la Llibertat de Gràcia amb horari regulat i accés restringit pels paradistes.