Una demanda social: els equipaments
Amb la crisi econòmica dels anys setanta, la desindustrialització de Barcelona es va accelerar. La manca d’equipaments als barris va propiciar que les antigues fàbriques es convertissin en objectes de demandes veïnals per ubicar-hi els nous equipaments.
Espais disponibles com les Cotxeres, el Vapor Vell i, molt particularment, l’Espanya Industrial van ser reclamats com a zones verdes, centres cívics i biblioteques per a ús públic.
En el cas de l’Espanya Industrial, van ser molt nombroses les persones que van participar a les asseblees veïnals i a les reunions del Consell del Districte per decidir el futur d’aquests terrenys.
A l’esquerra, enderroc de les Cotxeres, i a la dreta, pintades reivindicatives (Autor desconegut i Autor: Manel Blasco, AMDS)
Imatge de l’interior de les Cotxeres un cop feta la remodelació (Autor desconegut, AMDS)
Inauguració del Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs. L’alcalde Narcís Serra i el president del Consell del Districte, Jacint Humet, observen la maqueta del parc de l’Espanya Industrial, 3 d’octubre de 1982 (Autor: Florensa, AMDS)
L’Espanya Industrial va ser objecte de demandes veïnals des del seu tancament. Les seves parets es van omplir de pintades reivindicatives que feien palès què s’esperava de l’espai (Autor desconegut, AMDS)
Veïns de Sants tafanejant l’interior del recinte de l’Espanya Industrial, 1982 (Autor desconegut, AMDS)
Porta d’accés al reinte de l’Espanya Industrial, amb les pintades reivindicatives als seus murs, 1982 (Autor desconegut, AMDS)