La ciutadania estava desitjosa de participar en la construcció de la nova Barcelona democràtica amb autonomia i amb capacitat d’engegar iniciatives pròpies. D’entre les funcions reservades al Consell Municipal del Districte hi havia la de donar cobertura a iniciatives de caire cultural sorgides des de baix.

Moltes d’aquestes provenien de partits i associacions veïnals, que durant els anys de l’antifranquisme van permetre canalitzar inquietuds dissidents i es van erigir com a dipositaris d’una cultura alternativa a l’oficial.

En els nous temps democràtics, partits i associacions compaginaven el seu paper sociopolític amb el de ser vertebradors de la vida al barri, tot estant a la base de nous impulsos socials que van fer revifar festivitats populars que es compaginaven amb les oficials impulsades per l’Ajuntament.