Vés al contingut

Setmana Tràgica

La Barcelona de principis del segle XX

La revolta de juliol de 1909 esclatà en un context marcat pel conflicte social. D’una banda, s’expandia la ciutat de l’ordre, inspirada en la grandeur de París, que somniaven la burgesia, els intel·lectuals noucentistes i l’Església. Una ciutat que creixia a ritme accelerat i que prenia forma a través de grans projectes urbanístics, com el Pla Jaussely, la Reforma Interior o la monumentalització del casc antic.

D’altra banda, en els barris insalubres es bellugava la ciutat proletària, del carrer i insurrecta consuetudinària, constituïda per unes classes populars depauperades. La capital catalana comptava aleshores amb mig milió d’habitants, dels quals uns 170.000 eren treballadors assalariats, la majoria analfabets. Homes, dones i nens —normalment a partir dels set anys— treballaven durant quinze hores diàries, en condicions duríssimes, entre sis i set dies la setmana. L’anarquisme, articulat entre l’acció directa i el sindicalisme, i el populisme lerrouxista seduïren les masses obreres. I a la flamant Barcelona —que inaugurava la Via Laietana i que s’emmirallava en la façana de la catedral o en les joies del modernisme—, s’oposava una altra Barcelona, hostil i combativa, feta de fam, de mítings i de vagues, de bombes i de barricades.

Durant aquell temps, el record del Desastre de Cuba, l’any 1898, estava molt present en la memòria col·lectiva. La desfeta havia suposat el final de l’Espanya colonial, la pèrdua de milers de vides i un creixent sentiment antimilitarista entre la població.

L’anticlericalisme també es manifestava cada cop amb més força. A Catalunya, des de finals del segle XIX, la proliferació d’ordres religioses va ser tan ràpida com el sentiment d’animadversió popular envers els nombrosos privilegis que aquestes ostentaven. L’àmbit de l’educació va ser un dels epicentres del conflicte. La tímida expansió d’una xarxa escolar laica, mixta i lliurepensadora, plantejà un pols sense precedents als paradigmes de l’omnipresent escola catòlica, que reaccionà mobilitzant els sectors més conservadors en defensa dels seus interessos.