Setmana Tràgica
La repressió i la represa de la litúrgia
Immediatament després d’esclafada la revolta, va iniciar-se la repressió. Les organitzacions republicanes, obreres i lliurepensadores, van ser pràcticament desmantellades. Molts dels seus líders van ser detinguts i processats, i es van tancar els seus diaris, locals, escoles i centres de reunió. El nou governador, Crespo Azorín, va ordenar dos-cents desterraments i més de dues mil persones van haver de exiliar-se.
Enmig d’un ambient marcat pel sentiment de revenja, alguns diaris conservadors van posar en marxa una campanya de delació a gran escala i, en pocs dies, els centres penitenciaris estaven desbordats de presoners.
Els militars van processar 1725 individus per la seva presumpta participació en els fets, i els tribunals van dictar cinquanta-nou condemnes a cadena perpètua i disset condemnes a mort, de les quals només cinc van ser finalment executades.
Entre mitjans d’agost i principis d’octubre, foren afusellats a Montjuïc Josep Miquel Baró, membre del Partit Republicà Nacionalista Català i cap de la rebel·lió a Sant Andreu; Eugenio del Hoyo, guàrdia de seguretat que es va unir als insurrectes; Antoni Malet, acusat d’atacar una església a Sant Adrià del Besòs i d’enfrontar-se a les forces de l’ordre; i Ramón Clemente García, un carboner pertorbat que va ballar amb algunes mòmies desenterrades del convent de les Jerònimes.
Calia, però, trobar un responsable màxim. I finalment el cap de turc va ser Francesc Ferrer i Guàrdia, pensador anarquista i fundador de l’Escola Moderna. Després d’un judici militar marcat per les irregularitats i sense proves concloents, Ferrer va ser declarat autor i cap de la rebel·lió. El dia 13 d’octubre fou afusellat per un escamot d’execució al Castell de Montjuïc. Abans de caure fulminat cridà: “Sóc innocent, visca l’Escola Moderna!”.
A París, Roma, Londres, Brussel·les, i a moltes capitals llatinoamericanes es registraren protestes multitudinàries. El clam popular impugnava ”l’Espanya inquisitorial” i pocs dies després, pressionat per l’opinió pública, el rei Alfons XIII acabaria cessant el president del govern, Antonio Maura.
Dies enllà dels incendis es reprenia a moltes de les malmeses esglésies de la ciutat el culte catòlic. Les autoritats eclesiàstiques publicaren cartes pastorals que negaven l’origen social de la revolta, identificant la revolució amb el dimoni. Paral·lelament s’iniciaven, per part dels arquitectes del bisbat de Barcelona, els estudis tècnics per determinar la gravetat dels danys en els edificis atacats, primer pas per a començar la reconstrucció dels temples, que en alguns casos duraria alguns anys.
Ban del 17 d’agost on el capità general declara la fi del Archivo General Militar de Madrid
Manifestació femenina anticlerical celebrada a Barcelona
Blanco y Negro, 17 de juliol de 1910. (AHCB)
Àngel de la catedral, l’any 1910. F. Ballell (AFB)
Alegreuse de la vostra dignitat superior a la dels àngels. Los àngels tenen un vida immaculada, superior a la nostra, los seus sentiments son d’un inefable amor; però lo seu amor no pot revestir-se com lo nostre de la sublimitat de la persecució que afina, como or pur, la nostra voluntat y’ns eleva a una dignitat parescuda a la del Verb etern, quan, revestit de carn, no duptà de sufrir la passió i la mort en honor de la Veritat. Esser perseguit per la veritat, sufrir avans de desamparar la veritat, estimar més la veritat que no pas la vida, es cosa de sers superiors, es cosa que sols poden practicar-la aquells que estan units ab Deu fet home per los vincles de la gracia.
Per axó Nos enviam la nostra enhorabona als qui en l’ultima persecució han sigut trets de ses cases, perseguits, insultats, calumniats, robats, ab ses iglesias y convents cremats y enrunats y han hagut d’anar de porta en porta cercant acolliment y d’esser alimentats per la caritat d’altres cristians. Han participat d’un modo eminent del martiri per Jesucrist i han donat un bon testimoni de la seva fe”.
