Història de l’Arxiu
Un manicomi convertit en arxiu
El 19 de novembre de 1889 es va inaugurar l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau amb l’objectiu de millorar l’assistència als malalts mentals de la ciutat i formar nous psiquiatres. Els seus promotors principals van ser el doctor Emili Pi i Molist, aleshores director del manicomi, i l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. Ambdós van treballar en el projecte entre el 1855 i el 1860, prenent com a model els millors psiquiàtrics de l’Europa occidental.
L’Institut, situat entre Horta i Sant Andreu, a l’antic nucli de Sant Andreu del Palomar, en els terrenys d’una gran finca anomenada Ca n’Amell Xic, era un edifici immens, de 600 m de llarg per 250 m d’ample.
Al llarg dels anys seixanta, però, va començar la seva davallada. Es van enderrocar diversos pavellons per poder-hi construir els polígons de Barcinova i Calinova, i el 1987 van marxar-ne els darrers malalts.
L’Arxiu de Nou Barris va ocupar una part de l’edifici on es troba el Consell Municipal del Districte, fins a l’any 1995, en una ala lateral on posteriorment es va construir la Biblioteca de Nou Barris. Actualment, les seves instal·lacions estan situades a la primera planta de l’edifici.
En els tres pavellons que queden, avui dia hi ha la seu del Districte de Nou Barris, l’Arxiu Municipal de Nou Barris, la biblioteca, la caserna de la Guàrdia Urbana i altres serveis municipals.