Arxiu Municipal de Barcelona

L'Arxiu existeix des de la creació de l'organització municipal, com a conseqüència de la necessitat de deixar constància de les seves actuacions perquè serveixin de testimoni i informació.

Des del segle XIII fins l'actualitat, l'Arxiu Municipal de Barcelona ha recollit la història de la institució municipal i ha estat un observatori privilegiat de la història del nostre municipi.

Els orígens medievals

Segle XIII

L'origen de l'Arxiu Municipal és indestriable de la creació progressiva del règim jurídic del municipi de Barcelona al llarg del segle XIII. La pedra d'aquest nou govern municipal autònom la va posar el rei Jaume I (1249) i va ser consolidat pels seus successors que renunciaren a les prerrogatives reials en favor del municipi.

El primer lloc de reunió conegut dels Consellers de la Ciutat va ser el Convent de Santa Caterina, també dit dels dominicans o predicadors, i on es van començar a guardar els privilegis de la ciutat en grans caixes de fusta.

1336.

Es va convenir formar una rúbrica o índex d'aquests privilegis i altres documents arxivats a les caixes.

1369.

Per una sèrie de conflictes entre els dominicans i els consellers de la ciutat, es va decidir no reunir-se més al convent de Santa Caterina i construir la Casa de la Ciutat. Les caixes amb l'arxiu van ser trasllades al convent dels framenors de Sant Francesc, on van romandre amb un cert abandonament i dispersió els segles posteriors.

1391.

A la sala del Trentenari hi havia un arquibanc amb privilegis i altres cartes i concessions a la ciutat. Amb tot, els Consellers disposen vigilància nocturna perquè "algú no hi posqués dan donar ne a les coses e scriptures".

1495.

Els Consellers disposen deixar les caixes de l'arxiu al convent de Sant Francesc atès que "aquelles han stat tant temps en dit monastir que no és memòria de persones haver stat en altra part". La permanència d'aquestes capses als framenors resultà funesta a la llarga ja que es va perdre documentació de l'Arxiu Municipal.

Primers intents d'organització

1583.

Pere Joan Comes (1562-1621), canonge, arxiver i cronista barceloní, va compilar el Llibre d'algunes coses assenyalades, en el qual va transcriure un gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579. L'obra no va ser publicada fins l'any 1887.

1610.

El notari Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1641), per encàrrec dels consellers, va formar la Rúbrica dels privilegis reials, útil per consultar la dispersa documentació de concessions reials.

1614.

Bruniquer va redactar el Cerimonial dels magnífics Consellers i regiment de la Ciutat, conegut també com les Rúbriques de Bruniquer que van ser publicades el 1912-1916. Constitueixen un útil repertori de la documentació municipal de Barcelona (classificats per capítols temàtics: protocols, eleccions, ambaixades, comerç, defensa, proveïment, obres públiques, sanitat, etc.).

1779 ? 1792.

Edició de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, d'Antoni Capmany de Montpalau (1742-1813), en les quals l'autor edita nombrosos documents que havia consultat a l'Arxiu Municipal de la ciutat.

Periple per diferents indrets

Arran de la inestabilitat política dels primers decennis del segle XIX i després dels avalots i dels decrets desamortitzadors, les caixes de l'arxiu municipal van ser dipositades al convent de monges de Sant Joan de Jerusalem, des d'on posteriorment van ser traslladades i ingressades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

1834.

En el marc dels intents reeixits per posar ordre i dignificar les instal·lacions de l'Arxiu Municipal durant aquests inicis del segle XIX, es va crear una Comissió de Restauració de l'Arxiu integrada pels regidors Pau Soler i Trens, el marquès de Llió, Josep Maria de Llinàs, i Andreu Avel·lí Pi i Arimon, la qual va procedir a una primera ordenació provisional de l'Arxiu Municipal.

1842.

A causa del bombardeig de Barcelona, es va esfondrar el sostre incendiat del Saló de Cent, fet que va provocar la pèrdua de les sèries més antigues de la Taula de Canvi corresponent al segle XV.

1848.

L'Arxiu es va traslladar al local que s'havia dedicat a l'edifici nou de les Cases Consistorials ?tota la façana del pis més alt- distribuït en sis sales. El Consistori va encomanar aleshores una reordenació més completa, promoguda pel síndic Domènec Garriga, confiada a l'erudit Ramon Muns Serinyà i a l'arxiver Municipal Antoni Brunet. A la mort d'aquest, el va succeir en el càrrec Lluís Gaspar i Velasco, que exercí fins 1896. Aquest i altres funcionaris conservadors de l'Arxiu Municipal -Josep Puiggarí i Llobet, després Alfons Damians i Manté- atenien els cada vegada més nombrosos consultors.

Conflictes i consolidació

1917.

La recent creada Comissió de Cultura va decidir reorganitzar l'Arxiu Municipal i es van formular les bases de reforma següents:

• Separació dels fons documentals de l'Arxiu Municipal en històrics i administratius, prenent com a fita la data del decret de Nova Planta de l'any 1714.
• Instal·lació de l'Arxiu Històric en un edifici propi, preferentment antic i prestigiós.
• Organització i increment dels fons arxivístics, bibliogràfics i hemerogràfics de l'Arxiu Històric de la Ciutat de la mà d'Agustí Duran i Sanpere, director de l'Arxiu Històric de Barcelona, arxiver, historiador i arqueòleg.

1922.

Fruït d'aquesta reforma, es van inaugurar les noves instal·lacions de l'Arxiu Històric de la Ciutat a la Casa de l'Ardiaca, al carrer de Santa Llúcia, 1.

1938.

Malgrat que els fons documentals de l'Arxiu Històric no van córrer cap perill greu durant els primers anys de la Guerra Civil gràcies a l'ingent tasca de salvament d'Agustí Duran i Sanpere, els bombardejos de l'any 1938 van aconsellar traslladar els fons documentals a la casa del carrer Sant Gervasi, 45, de Barcelona, un lloc menys exposat a les bombes.

1939.

En acabar la guerra, els documents de l'Arxiu Històric retornen a la seva seu de la casa de l'Ardiaca, juntament amb altres donacions de particulars els qual, agraïts per l'acció de salvament d'Agustí Duran i Sanpere, efectuen la donació de la seva documentació a l'Arxiu Històric de la Ciutat.

1946.

Després de patir un llarg pelegrinatge per diferents dependències municipals des que es va produir la separació dels fons històrics i administratius, l'Arxiu Administratiu va ser traslladat a un edifici situat al carrer dels Templers, 3-5.

1961.

Posteriorment, l'Arxiu Administratiu es va traslladar al seu emplaçament actual del carrer Bisbe Caçador, 4, Baixada de Caçador, 3, i Sotstinent Navarro.

L'Arxiu i el nou Ajuntament, la gran transformació

1986.

Per Decret d'Alcaldia es va endegar el Projecte d'Ordenació d'Arxius de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1988) amb la intenció de dur a terme una anàlisi exhaustiva de la situació de la documentació a les oficines i òrgans dependents de l'Administració municipal i, consegüentment, elaborar un primer pla d'actuació vers un model arxivístic homogeni. L'arxiver i historiador, Ramon Alberch i Fugueras, va ser el director del Projecte d'Ordenació d'Arxius (1987-1988) i, posteriorment, va ser nomenat arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona (1990-2004).

1988.

Creació de la xarxa d'Arxius Municipals de Districte, com a conseqüència de la voluntat descentralitzadora del govern municipal i també com un instrument de recuperació de la personalitat històrica dels antics municipis i barris que integren l'actual municipi de Barcelona.

1990.

Aprovació de les Normes reguladores de l'organització i funcionament del sistema municipal d'arxius, en què es van recollir els principis normatius que havien de regir les actuacions que tenien com a objectiu els arxius de gestió, l'Arxiu Municipal Administratiu, l'Arxiu Històric de la Ciutat i la xarxa d'Arxius Municipals de Districte.

1991.

Va entrar en funcionament la Comissió de tria i eliminació de documentació municipal de l'Ajuntament de Barcelona, formada per arxivers, administrativistes, juristes i historiadors.

1992.

Creació del Sistema AIDA (Administració Integral d'Arxius i Documents) que incorpora els elements següents: quadre de classificació funcional de documents, mètode de descripció documental, calendari de conservació, aplicació informàtica per la documentació activa, semi activa i inactiva.

1997.

Aprovació de la Instrucció sobre l'Administració Integral de Documents i Arxius (AIDA) que posa les bases del sistema de gestió integral de la documentació, al capdavant de la qual es posa l'Oficina de l'arxiver en cap.

1998.

Inauguració de la reforma i millora de les instal·lacions de la casa de l'Ardiaca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

2003.

Inauguració de la segona fase d'ampliació i remodelació de les instal·lacions de l'Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona.

2006.

Inauguració de les noves instal·lacions de la secció fotogràfica de l'Arxiu Històric a l'antic convent de Sant Agustí, a la plaça Pons i Clerch, 2.

L'Arxiu mira al futur

2008.

Aprovació del Pla Director d'Arxius de l'Ajuntament de Barcelona (2008-2011), que representa una planificació estratègica dels objectius i les actuacions del Sistema Municipal d'Arxius per aquests quatre anys. Aquest projecte ha estat impulsat per Joaquim Borràs Gómez, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona des de l'any 2006.

2009.

Aprovació per decret d'Alcaldia de l'estructura de la Direcció Executiva del Sistema Municipal d'Arxius. Aquesta disposició faculta la implantació d'un nou model d'arxius de districte i de sectors, la finalitat del qual és equilibrar les intervencions arxivístiques en els diferents àmbits de l'administració municipal.

2009. Creació de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona com a centre del Sistema Municipal d'Arxius especialitzat en el tractament, la custòdia i la difusió dels fons fotogràfics municipals i de procedència privada.

2010.

Aprovació pel Consell Plenari Municipal del Reglament del Sistema Municipal d'Arxius.