La Mercè té rostre de dona

La Mercè té rostre de dona

Crònica gràfica. Des de les representacions religioses dels inicis fins a les més diverses de l'actualitat, el cartell de Les Festes de la Mercè ha tingut sovint una protagonista femenina.

Aquest any La Mercè fa 150 anys i una dona mediterrània vestida amb elements típics de Barcelona és la protagonista del cartell dissenyat per la il·lustradora Malika Favre, la qual l’ha representat poderosa i protectora i amb símbols de la cultura barcelonina: el panot i la sardana a la corona, les torres de la Sagrada Família a les arracades i els terres hidràulics i l’escut de la ciutat al vestit. Favre, però, no és la primera que imagina La Mercè com una dona: són diversos els cartells que l’han representat així i aquesta imatge ha evolucionat amb la ciutat.

De fet, és lògic que les festes de la ciutat estiguin vinculades a la imatge femenina ja que se celebren en honor a la Mare de Déu de la Mercè, patrona oficial de Barcelona des de 1868. Així, doncs, en els seus inicis les festes van tenir un caràcter religiós, tal com ho reflectia el cartell realitzat per Josep Triadó y Mayol l’any 1902 o el cartell del 1925, on apareixen Jaume I i Pere Nolasc i Ramon de Penyafort, testimonis de l’aparició de la marededéu l’any 1218.

La Mercè es fa seus els carrers

Amb el pas dels anys, però, la societat evoluciona i la festa també. És durant la transició que les Festes de la Mercè agafen, definitivament, el caràcter de celebració de cultura popular que coneixem avui en dia, fet que es reflecteix en els cartells. Al dissenyat per Francesc Galí l’any 1979 hi veiem una dona d’esquena, vestida amb una túnica i un colom a la mà, elements que evoquen la Grècia clàssica i ja incorporen un component més artístic que religiós. L’any 1986 el canvi ja és evident amb el cartell de Perico Pastor, on una dona mira des del balcó de casa com passen els gegants i els capgrossos, i en el de l’any 1989 també trobem la imatge femenina que anuncia el correfoc, on apareix una dona amb foc a les mans envoltada de diables.

Com hem vist, la imatge femenina vinculada a Les Festes de la Mercè no és nova, però a partir dels 2000 guanya encara més protagonisme. Amèrica Sánchez l’any 2005 hi va fer aparèixer una dona cubana que buscava els orígens del seu pare, un industrial català, posant en valor el paper que té la immigració en la construcció de la ciutat. I ja a partir de 2016 i fins a l’actualitat la imatge de La Mercè ha tingut sempre protagonistes femenines: els cartells han deixat clar que hi ha tantes Mercès com ciutadans i ciutadanes, tal com representava el cartell de Sónia Pulido el 2018 on una Mercè en recull moltes sota la seva capa.

Activitats durant la Mercè

Si voleu seguir descobrint els cartells de La Mercè i altres festes populars de la ciutat, podeu consultar la col·lecció de Cartells Històrics de l’Arxiu Històric. Però aquests dies també podreu veure en format físic els cartells de la Festa Major de la Mercè en una exposició a La Casa dels Entremesos fins al diumenge 26 de setembre i en la instal·lació sobre el 150è aniversari de les Festes de la Mercè que s’ha dut a terme al passeig de Gràcia de Barcelona.

A més a més, un dels cartells originals que es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona viatjarà fins al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo. Es tracta del que va dissenyar Nazario per les Festes de la Mercè de 1999 i que s’exposarà en una mostra dedicada a l’artista que es podrà veure entre el 23 de setembre de 2021 i el 28 de febrer de 2022.