L'Onze de Setembre, una commemoració amb més de cent anys d'història

L'Onze de Setembre, una commemoració amb més de cent anys d'història

Diada de Catalunya. La primera manifestació de l'Onze de Setembre com a tal es va fer l'any 1901.

L’Onze de Setembre se celebra la Diada de Catalunya en record de les víctimes del setge de Barcelona de 1714, durant la Guerra de Successió i com a reivindicació de l’autogovern perdut. Aquesta data es va començar a commemorar a finals del segle XIX i la celebració ha anat evolucionant amb la societat catalana. Hi ha hagut tants Onzes de Setembre com moments històrics i l’exposició virtual de l’Arxiu Històric “Onze de Setembre. Història de la Commemoració de la Diada a Barcelona” els recull. Avui us expliquem l’origen d’aquesta celebració.

Els orígens, Rafael Casanova a l’espai públic

Des dels seus orígens la commemoració de l’Onze de Setembre ha girat al voltant de la figura de Rafael Casanova, conseller en cap durant el setge de Barcelona. El primer homenatge va ser fer-lo present a l’espai públic. Amb l’aprovació del Pla Cerdà (1860) es van obrir molts carrers i es va haver d’ampliar el nomenclàtor de la ciutat. Víctor Balaguer, historiador i cronista de la ciutat, va decidir dedicar carrers a dues figures d’aquest moment històric: Rafel Casanova i Antoni de Villarroel.

Uns anys més tard, el 1888, també es va construir una estàtua dedicada a Rafael Casanova, obra de l’escultor Rossend Novas, que es va col·locar a l’Arc de Triomf. La de Casanova formava part d’un conjunt de vuit estàtues de personatges il·lustres que es van alçar al passeig de Sant Joan, un passeig que connectava l’Eixample i el Parc de la Ciutadella, acabat d’estrenar després que l’exèrcit cedís els terrenys a la ciutat.

Les primeres manifestacions

L’estàtua de Rafael Casanova a l’Arc de Triomf es va convertir ben aviat en símbol catalanista. La commemoració va néixer de manera espontània quan l’any 1894 alguns ciutadans, a títol individual, van començar a dipositar flors i branques de llorer al peu de l’estàtua.

La primera manifestació a l’estàtua de Casanova, però, no va ser cap Onze de Setembre. Va ser l’abril de 1889, per l’aprovació d’un nou Codi Civil espanyol que reduïa l’aplicació del dret foral català vigent, fins i tot, durant el Decret de Nova Planta.

La primera manifestació de l’Onze de Setembre com a tal es va fer el 1901. L’ofrena floral va acabar amb una trentena de detinguts. I, com a protesta, el diumenge 15 de setembre es va fer una manifestació de plaça Catalunya a l’estàtua de Casanova que va suposar “el desvetllament de la Diada”. Per evitar que la commemoració depengués només dels particulars, l’any 1905 es va formar una Comissió Unitària encarregada d’organitzar cada any l’Onze de Setembre.

Avui en dia la Diada ha evolucionat, però les ofrenes a Rafael Casanova segueixen, tot i que l’estàtua es va traslladar a la cantonada de la ronda Sant Pere amb el carrer Alí Bei. Un monument que es va encarregar l’any 1914 amb motiu del segon centenari del Setge de Barcelona i es va inaugurar l’any 1916. Des de llavors hi ha hagut Onzes de Setembre de moltes menes: combatius, alegres, com el de 1932, quan es va aprovar el primer Estatut d’Autonomia; trists, com el de 1938 amb la fi de la República; quasi inexistents durant les dictadures o esperançats, com el de 1977, amb una recuperació de l’autonomia que estava a punt d’arribar. Recupereu-ne la història completa a l’exposició virtual.