Dinar-debat amb Ester Capella
La presidenta de l’Associació agraeix a la Consellera la seva presencia en aquest dinar debat i fa una presentació del seu perfil tot recordant que en la seva qualitat de ex regidora és també membre de la nostra associació.
La consellera comença destacant que les prioritats del seu departament han estat els temes d’habitatge. Entenent, però, que al fixar-les, interactuaven tant els temes de mobilitat sostenible, com els d’habitatge en un concepte clau pels seus objectius, el concepte de drets. Així, es parla del dret a l’habitatge i del dret a la mobilitat sostenible. Especifica que no defuig dels grans temes d’infraestructures, però que es volen centrar en els temes de drets.
Què significa, doncs, dret a l’habitatge , ens pregunta. I, aleshores, ens transmet el propi concepte de Territori, com la vertebració del país. Hi barreja, amb bon criteri per a mi, el blindatge dels espais naturals, amb el dret a la mobilitat a través d’un sistema de transport públic.
Habitatge: el primer, treure’l de la lògica del mercat. Aquest, per si sol, no el traurà i el que cal és blindar-lo. Com?: aplicant una restrictiva contenció de rendes. Assumeix que potser els preus seguiran pujant, però no amb la mateixa proporció que ho fan ara. Cal avançar per una fixació de percentatge de l’aportació de la retribució a les despeses de la llar.
No és l’única política que s’està aplicant, comenta. Altres polítiques que també s’apliquen van des de la definició de zones tensionades, on el paper d’inspecció i control públic és fonamental, comptant amb la complicitat d’administradors, registradors , notaris… i l’efectivitat pressupostària de les accions de tempteig i retracte, fins al tractament de les diferents casuístiques derivades de l’emergència: evitar els desnonaments, als qual hi destinaran 150 milions d’euros, els complements al pagament de lloguers, tant a joves com a gent gran, i la promoció pública de habitatges de lloguer.
Per aquest darrer apartat, en parla de 1.500 habitatges, demana la col·laboració dels ajuntaments per tal puguin anar aflorant solars, sigui amb plans urbanístics (en parla de la relació parc d’habitatge amb polígons industrials), sigui amb les àrees de desenvolupament econòmic. Posa l’exemple de la Montesa i de l’Hospitalet.
Punt i apart mereix la Sareb, on ha vist poca solidaritat. Tot i que, a hores d’ara ja s’han venut les principals edificacions i queden les més marginals, el Departament segueix adquirint allà on veu possibilitats.
Aquí fa un apart, parlant d’un objectiu de futur, comparant amb d’altres països. La projecció que fan al Departament és la d’arribar a tenir un 10,3% d’habitatge públic a les zones més tensionades i d’un 9% a les menys tensionades.
Finalitza els temes d’habitatge explicant el paraigües normatiu, tant per la necessitat d’endreçar l’ús indegut de l’habitatge turístic, a través d’un decret que fixa percentatge per zones, com el de lloguer de temporada, en un decret que s’està acabant de redactar.
Després de l’exposició s’obre l’habitual roda d’intervencions en la que hi ha una gran participació i interès pels temes tractats, que són àmpliament comentats. Finalitzem la sessió amb l’agraïment dels assistents a la consellera per haver compartit amb nosaltres, amb una molt interesant ponència, els objectius i la feina de la conselleria de Territori.
Ferran Julian