Dinar-debat amb Francesc Raventós
El passat 3 de desembre de 2018 membres de l’associació ens vam trobar al dinar-debat convocat per l’Associació Consell de Cent, per debatre amb el Francesc Raventós sobre “El deute públic: solució o problema? El deute de Barcelona, Catalunya, Espanya, UE i Mundial”.
Inicia el tema parlant de la crisi a EEUU i al món de l’any 1929, amb el president Hoover, que no es resol fins a l’arribada de Roosevelt a l’any 1933 imposant les teories de Keynes que a poc a poc van recuperant l’economia. Avui als Estats Units s’apliquen les teories lliberals de Haillet i Freedman i altres de la mateixa escola. Hi ha ajuts públics per evitar que s’ensorrin els mercats, el que fa créixer l’endeutament públic. Però aquests ajuts només poden ser utilitzats en casos concrets i excepcionals, i després s’han de retirar. Aquests ajuts no s’han de generalitzar ni traspassar a governats futurs.
Fa constar que Trump va prometre eliminar el deute públic i després de dos anys de govern no sols no l’ha eliminat sinó que l’ha fet créixer fins a doblar el que hi havia quan va arribar a la Presidència. Itàlia continua augmentant el deute, que es situa en el 130% del PIB nacional. L’Ajuntament de Barcelona té un deute equivalent al 30% del PIB de la ciutat, la Generalitat de Catalunya del 35% del PIB regional i el conjunt de les administracions espanyoles del 98% del PIB nacional. Aquest últim ha crescut un 62% en els últims sis anys (fa sis anys estàvem al 36%). La mitjana europea, que és del 38% del PIB, inclou països com Grècia, Itàlia i Portugal estan per sobre del 100%. Al món el deute del sector públic és de 80 bilions d’euros, als que s’han de sumar 233 bilions de deute privat. Recuperats els bancs centrals, l’intent de normalitzar la política monetària i recuperar un cert marge d’actuació comporta deixar de comprar deute i reduir la liquiditat en el sistema. I això reduirà estímuls al creixement.
Conclusió: el deute és problema o solució? Encara que Draghi afirmava fa uns anys que augmentar l’endeutament podia ser una solució, quan aquest arriba a nivells excessius, acaba sent un problema.
Així passa, avui dia, a la Xina, els Estats Units, el Japó i Itàlia que són els països més problemàtics. A més, un deute elevat implica un augment de la despesa financera, reduint el marge per a altres depeses. Un dèficit avui, per tant, limita el marge de les polítiques socials, i port acabar posant en perill la democràcia.
Hi ha solució?
A continuació s’obre un debat entre tots els assistents, amb moltes intervencions en les quals tothom aporta preguntes, dubtes e idees noves que pel seu gran interès allargant la sessió fins a les 16.00hores de la tarda.
Guerau Ruiz Pena
