Dinar-debat amb Oriol Bartomeus
El passat dia 6 de juny es va celebrar el dinar-debat amb el politòleg Oriol Bartoumeus sota eltítol “Anàlisi dels resultats electorals. I ara què?”. L’exposició de l’Oriol Bartomeus, la vaestructurar en dues part ben diferenciades: el fenomen de l’abstenció i la campanya electoral iels resultats. La segona part del títol de la conferencia el “I ara què?” per raons obvies (feiaquatre dies que Pedro Sánchez havia convocat les eleccions anticipades) es va centrar en elprocés electoral immediat, que sigui dit de pas, va agafar al personal amb el peu canviat, comes diu en l’expressió popular.
La primera reflexió que ens fer l’Oriol Bartomeus va ser recordar-nos que les eleccionsmunicipals sempre han tingut una menor participació en referència a les generals i, encara queen menor mesura, també a les catalanes. Tanmateix, això no ha de relativitzar l’elevadaabstenció en la darrera convocatòria electoral. La raó d’aquesta abstenció és molt polièdrica.Diferents cares ens porten, però, a una mateixa conclusió: la falta de motivació de l’electoratper sentir-se cridat a les urnes.
L’Oriol Bartomeus ens va fer una aproximació a les possibles causes:
- Una creixent desafecció institucional accentuada per la transformació del censelectoral fruit del canvi generacional.
- La crisi econòmica.
- El bloqueig institucional com a conseqüència del “Procés”.
- Els dèficits de qualitat en la governança de l’administració pública. Encara estem pendents de la tant anunciada reforma de l’administració, que representi una simplificació i minoració dels processos burocràtics.
- La falta de resposta diligent a les demandes socials més bàsiques. Un exemple prou evident, la crisi endèmica de l’habitatge.
- Les campanyes, sostingudes en el temps, de descrèdit dels polític i de la política.
Campanyes incentivades -també a Europa- pel sectors més conservadors i reaccionaris.
- Finalment, la pròpia campanya electoral.
I amb això, el ponent enllaçà amb la segona part de la seva intervenció. Una campanyaelectoral que ha patit d’una absència expositiva del contingut programàtic i del perfil ideològicdels diferents grups polítics. Una campanya dominada pel tacticisme partidista i per“l’anticolausime”.
La desaparició de Ciutadans explica el creixement del PP i l’entrada de VOX al consistori.
“L’efecte mirall” -expressió exacte del nostre ponent- entre Junts i ERC. El 2019 l’ErnestMaragall es beneficiava de la davallada de Junts, en aquestes eleccions el Xavier Trias,recupera els mateixos escons que Junts havia perdut el 2019.
Una campanya que inicialment tenia dos actors principals, és a dir, Trias i Colau, i amb untercer, Jaume Collboni, que ajudat per una marca potent, al llarg de la campanya recuperaterreny. L’Ernest Maragall no ha pogut neutralitzar l’efecte Trias i el seu hàbil lideratge del’anticolauisme.
Per la limitació de temps, agreujada per la participació viva dels presents, van quedar nomésanunciats aspectes tant importants com: la revolució digital i el seu impacte en el procéselectoral; els dèficits en les polítiques socials de l’Administració; la creixent volatilitatideològica, i finalment, la necessària i sempre ajornada nova llei electoral.
El terratrèmol silenciós. Ho diu el nostre ponent, l’Oriol Bartomeus: el subsòl es mou.Provablement encara no som capaços d’esser conscients dels moviments de les “plaquestectòniques”. El sismògraf ha estat el nostre ponent. A ell també ens encomanem per tal depoder fer la lectura correcta dels resultats electorals, els d’avui i els del futur immediat.
Josep Caminal i Badia
