Indicadors d'activitat industrial

L’activitat industrial ha repuntat amb força tot i la darrera onada de contagis. Una trajectòria recolzada en la demanda externa i amenaçada per l’evolució dels preus de l’energia, les limitacions de les cadenes de subministrament i la necessària transformació dels processos productius per adequar-los als nous requeriments post-pandèmia. L’avanç de la vacunació, aquí i a la major part d’Europa, juga un paper important en la recuperació de la confiança d’empreses i consumidors.

L’avanç de l’evolució del PIB industrial de Catalunya corresponent al segon trimestre d’enguany, un creixement del 24,3% interanual, consolida el canvi de tendència insinuat el trimestre anterior. Tot i la darrera onada de contagis, que ha tingut una escassa incidència en el ritme de recuperació de l’activitat manufacturera tant aquí com al conjunt de la UE, la indústria catalana i també l’espanyola han aconseguit deixar enrere la recessió de 2020 gràcies a un recuperat sector exterior i a un incipient avanç de la demanda interna. L’experiència adquirida pels governs i bancs centrals durant la darrera Gran Recessió ha estat determinant a l’hora d’afrontar les conseqüències econòmiques i socials d’una crisi inesperada i majúscula com ha estat la provocada per la covid-19.

En la mateixa línia de l’evolució del PIB sectorial, la bateria d’indicadors directament associats a l’activitat industrial que aquí es consideren transmet la idea d’un notable canvi de conjuntura. Les perspectives a curt i mitjà termini apunten a una millora significativa condicionada pel ritme d’immunització de la població mundial. Les variants del coronavirus que van apareixent i el retard, previsible i fins a cert punt inevitable, del procés de vacunació fora dels països més desenvolupats, són factors que poden aigualir l’eufòria continguda que s’ha anat imposant.

L’Índex de Producció Industrial (IPI) és a punt de recuperar la major part de les pèrdues de l’any passat. Els béns d’Equipament i els Intermedis són els segments que lideren la recuperació de l’activitat. Els fabricants de béns de Consum també s’apunten al canvi de tendència però amb menys convenciment. D’altra banda, el sector de l’Energia, que també canvia de signe, continua penalitzat perquè encara hi ha segments d’activitat sotmesos, directa o indirectament, a restriccions operatives.

Pel que fa a les dades més recents de comerç amb l’exterior de productes manufacturats, s’està produint una notable recuperació de les exportacions (una compensació del dèficit acumulat durant els primers mesos de pandèmia) alhora que les importacions supleixen la feblesa de la demanda interna amb un augment generalitzat dels preus del petroli, del gas i també de primeres matèries i components electrònics estratègics. L’Índex de preus industrials reflecteix que la represa de la demanda mundial d’energia i primeres matèries està desbordant la capacitat de resposta de l’oferta.

Els indicadors del mercat laboral són els que reaccionen més lentament. Però evolucionen en el sentit esperat. El nombre d’ocupats directament al conjunt de la indústria tendeix a estabilitzar-se i fins i tot a augmentar en relació a un any enrere mentre que l’atur sectorial es redueix. La incògnita continua sent les desenes de milers de treballadors, majoritàriament del terciari, que continuen formalment ocupats però amb el contracte suspès i sotmesos a un ERTO.